Tot Continua (de diferent manera) igual, I Jo li Poso Una Mica de Xapes de Color

Ja fa dies de l'últim post que vaig escriure, i la veritat, és que estan sent unes setmanes dures. Avui, justament avui fa un mes que vaig caure. Per sort miro el calendari i veig que els dies van passant, i ara me n'alegro que el temps voli! que ja em queda menys i que el cos fa el seu curs. La meva ''invalidesa temporal'' millora i si encara no puc caminar, com a mínim ja puc anar recolzant un dels peus a terra, no saps quin pas endavant és això!!! em trobo una mica millor i paciència, que m'he de recuperar bé, m'han posat una altra capa de guix a la cama trencada, m'hi vaig aconstumant, al principi semblava que m'haguéssin lligat un parell de totxos amb un cordill, tu! queden algunes setmanes encara amb el guix a la cama esquerra (un òs trencat no és una tonteria) i després rehabilitació.
Hi ha dies de tot, les lliçons que havia d'aprendre les he après, i les refleccions que em fan ser millor també, però el que realment m'ha fet tenir moments de vertadera angoixa i que em preocupen encara, a part dels típics d'acostumar-te a aquesta situació, demanar les coses, sentir-se impotent... etc. són els problemes externs, les reaccions que no t'esperes i la poca humanitat, empatia i professionalitat d'algunes persones. Veure que una cara simpàtica i aparentment agradable es converteix només en això, una aparença, i adonar-te del fet que si la majoria de persones amb qui et creuis són bona gent, també de tant en tant te'n trobes alguna que no ho és tant. Un petit detall que es pot resoldre en poca estona, de bon rotllo i amigablement es pot arribar a complicar molt per la poca voluntat de no voler-se posar d'acord i segurament, que no ho sé però m'ho imagino, per egoisme i avarícia. I sap greu, la veritat, sap greu, perquè qui està malament sóc jo, qui no pot caminar sóc jo, qui no pot treballar, qui ha perdut encàrrecs i feines, sóc jo. Però així és la vida, i tot té les conseqüències dels actes que escollim, així que... el temps dirà, jo per primer cop puc dir-te que no m'escapoleixo i estic fent el que he de fer! :)

I perquè no tot sigui tan tràgic, disculpa però és que m'he de desfogar, et vull ensenyar uns dissenys que fa temps que vaig fer per un casament molt especial i del qual t'aniré explicant tot el que he fet! :)
El Dani i la Vane em van demanar que volien que al seu casament hi hagués xapetes, sí, que ara estàn molt de moda les xapes per casaments. Ells en volien de diferents, avui t'ensenyo el primer model que vaig fer, unes xapes de medicaments amb uns dissenys per fer broma. Em va encantar la idea així que m'hi vaig posar de cap...

Com veus les Xapes imiten algunes marques de medicaments però amb noms inventats i fent referència al tema dels casaments.  I vaig escollir també uns colors vius, que així queda més alegre. Vaix escollir també un acabat mat per a les Xapes de boda, queda perfecte!! :)

 

 T'agraden? :)

I res, fins aquí el post d'avui, com a mínim ara ja no em canso tant de tenir el portàtil a la falda, a veure si puc esciure't més sovint!! Fins aviat!! :)

Fins la propera!!

I si vols estar al dia de tot...

Subscriu-te i rep totes les novetats i continguts exclusius!