Recordes la Laia Codina? fa uns mesos va venir a Lleida, perquè ens va fer un taller d'enquadernació japonesa súper interessant, vaig aprofitar la seva visita per xerrar amb ella una estona i ara, un temps després, aprofito per treure del calaix una entrevista que li vaig fer. Et deixo, doncs, amb aquesta conversa, aquest cop d'un sector que encara no he tocat i que en tenia moltes ganes, la il-lustració, així, avui vull que coneguis una miqueta més d'a prop la Laia Codina, coneguda també per Cucatraca.
La Laia Codina és una sabadellenca nascuda el 1975, que va estudiar Belles Arts. Els seus pares es dedicaven tots dos a l'educació, es va jurar a sí mateixa que mai acabaria exercint aquesta feina, casualitats de la vida, designis del destí o pitjor encara, herència genètica ''vocacional'', ha acabat fent de professora d'Educació Visual i Plàstica a més de tallerista de manualitats. Actualment compagina la seva activitat docent amb diversos projectes d'il-lustració editorial i creació pròpia sota la marca Cucatraca.
Què és Cucatraca?La Laia Codina és una sabadellenca nascuda el 1975, que va estudiar Belles Arts. Els seus pares es dedicaven tots dos a l'educació, es va jurar a sí mateixa que mai acabaria exercint aquesta feina, casualitats de la vida, designis del destí o pitjor encara, herència genètica ''vocacional'', ha acabat fent de professora d'Educació Visual i Plàstica a més de tallerista de manualitats. Actualment compagina la seva activitat docent amb diversos projectes d'il-lustració editorial i creació pròpia sota la marca Cucatraca.
És el meu alter ego on unifico les meves dues grans passions, el que sé i m'agrada fer, la il-lustració i la docència.
I sort que deies que no volies dedicar-te a l'educació!
Ja veus... (riem)
Quan va néixer? què et va a crear-ho?
Doncs ho vaig crear per començar amb el blog on volia mostrar inicialment les meves li-lustracions que havien format part del meu aprenentatge durant els cursos que vaig fer a l'Escola Massana, l'Escola de la Dona i el Taller de Ilustración y Creatividad amb la Mariona Cabassa. Més recentment el blog també l'he fet servir per difondre els meus tallers i després va venir la Pàgina de Facebook, ara ja tinc més de 1100 seguidors :)
Per què vas escollir aquest nom?
Cucatraca és un sobrenom afectuós que em va posar el meu marit perquè, segons ell, sóc molt ''cuca'' però també molt ''traca'' (impetuosa, nervi...). Em va agradar unir aquestes dues ''qualitats'' que em defineixen i d'aquí va sorgir el meu alter ego :)
Què representa per a tu? què t'aporta i què creus que aportes?
Cucatraca sóc jo, Laia Codina i representa el que sóc i el que faig. Intento aportar el meu segell personal a tot el que faig. Sóc perfeccionista (massa i tot), organitzada, detallista i metòdica.
Quins projectes elabores? il-lustració, artesania...
Darrerament he tingut un dilema amb aquest tema de l'artesania. Tot i que m'encanta crear i vaig començar en el mon del handmade comercialitzant llibretes i enquadernacions, no em considero ''artesana'' i encara menys ''enquadernadora''. Prefereixo ensenyar tot el que sé a través dels meus cursos i tallers, ja que he estudiat una carrera i un certificat d'aptitud que em capacita per donar classes a part d'una dilatada experiència com a docent.
Per altra banda, intento introduir-me en el mercat editorial infantil i juvenil alhora que controlo el procés imprès de les meves il-lustracions, ja sigui en forma de postals o projectes auto-editats.
Quin estil o tema t'agrada més treballar?
El gènere de l'àlbum il-lustrat perquè em permet explicar històries a través de grans il-lustracions on la imatge esdevé coprotagonista amb el text. Sense desmerèixer el que fan altres companyes de professió, no m'agrada la il-lustració ''decorativa'', buida de contingut, la que és mona i no comunica res. Les postals de Nadal basades en relats literaris com el Trencanous són més narratives que decoratives. Darrerament i com que m'he casat he trobat en el món nupcial un tema que també m'agrada, les invitacions de casament, i en el que també m'agradaria dedicar-m'hi.
Quines tècniques i materials empres per fer les teves il-lustracions?
Llapis, paper Basic de gran gramatge i pintura acrílica. Darrerament he incorporat tècnica mixta com el collage i les ceres aquarel-lables. Faig alguns retocs finals amb photoshop, tot i que la meva tècnica és eminentment tradicional.
Què t'inspira? Hi ha algun moment ideal per crear?
Per inspirar-me Google Instagram i Pinterest com a font de documentació, àlbums il-lustrats, pel-lícules i/o sèries de culte, llibres de pintura, fotografia, cinema o d'Història de l'art, revistes de decoració... Moment ideal, no considero que n'hi hagi cap (m'agraden els dies de pluja però si estic ocupada fent una altra cosa, ja pot caure el diluvi universal que no em posaré a dibuixar...). Suposo que tenir la mà trencada i gaudir del que estàs fent quan veus que la idea que tenies en ment s'està materialitzant. Això i que et reconeguin la feina feta. M'agobien molt les dates d'entrega, pateixo molt amb les presses i la manca de temps. Veus? Amb això definiria el meu anti-moment ideal.
Homenatge al passat tèxtil de Sabadell |
Donar-me a conèixer com a il-lustradora i comercialitzar la meva col-lecció de postals i invitacions igual que els meus serveis com a professora/ tallerista de dibuix, il-lustració, enquadernació i manualitats.
Quin dels dibuixos, projectes o productes que fas és el teu favorit?
Li tinc una estima especial al meu àlbum il-lustrat El Cigronet, potser perquè és el primer i perquè va ser amb el què vaig descobrir la meva passió per l'àlbum il-lustrat tal i com explico en aquest article.
El Cigronet |
I tant, sobretot perquè va intrínsecament associada amb una altra moda DIY, l'scrap. Gràcies a l'aparició d'aquesta nova disciplina i a tot el merchandising associat, compartim materials i algunes tècniques artesanals d'enquadernació.
Tens curiositat per aprendre alguna tècnica, material o disciplina nova?
Tint tanta curiositat que m'he demanat als Reis un llibre d'enquadernació japonesa i un kit de cosits japonesos per aprendre'ls i poder-los incorporar a la meva oferta formativa d'enquadernació ;)
Genial Laia! :) I escolta, per què hauríem d'adquirir una peça o obra teva?
Perquè agrada com dibuixo, el meu estil i la meva manera de treballar. No obligo a ningú a que em compri tot i que poso moltes facilitats (riem).Portes temps dins del sector creatiu, has anat a fires, has fet exposicions, pots fer una valoració de com veus el sector de l'artesania, el sector craft?
Saturat, amb massa oferta i poca demanda. I no tota l'oferta és de qualitat. Com a conseqüència de la crisi hi ha molt aficionat que acaba de pujar al carro del handmade per culpa de la crisi i ja s'autodenomina ''artesà''. Un ofici que, precisament, ha perdut la seva connotació original. La part dolenta de la crisi és que hi ha gent que per necessitat han acabat fent de la seva afició el seu modus vivendi i no han fet l'autocrítica necessària per exposar-se públicament a comercialitzar els seus productes a la xarxa. No s'han format adequadament (molta gent de manera autodidacta) ni han analitzat si el que ofereixen compleix amb uns mínims de qualitat i originalitat. Hi ha mlta còpia i molts productes ''cutres''. En definitiva, massa intrusisme i poca ''professionalització''.
Un altre fenòmen que he observat al voltant del handmade és la proliferació de cursos d'emprenedoria, màrqueting, social media, SEO, etc. Aquests darrers, als quals jo anomeno ''opinadors'' del handmade (ex. artesans o aficionats), han sabut beneficiar-se molt millor d'aquest nínxol de mercat que no pas les pròpies artesanes''. I tant que sí...
Déu ni do, hi ha tema per parlar aquí, eh? (riem) i centrant-nos en el sector de la il-lustració, què trobes que és més difícil? Avantatges i inconvenients.
Poques facilitats, recursos i informació per aventurar-te professionalment en un àmbit que culturalment tampoc està gens valorat. Som molts els que volem il-lustrar i pocs els que ho aconseguim. També és cert que aquest sector és com una roda. Un cop estàs ''dins'' tens més possibilitats per anar publicant. El més difícil és entrar-hi.
A més, les grans editorials van a les coses segures (compra de drets) i les editorials independents no paguen bé perquè tampoc tenen gaire marge de maniobra per pagar de manera decent perquè els pressupostos que maneguen són infinitament inferiors al de les majors.
Després hi ha un altre tipus de clients, "els tòxics", els BBB (bueno, bonito y barato) que s'aprofiten d'aquesta necessitat vocacional per publicar, amb unes condicions tercermundistes i uns preus ridículs (i sovint ho volen gratis). És una lluita contínua fer-los entendre que, de la mateixa manera que un lampista cobra per la seva feina, nosaltres no som una espècie a part i també necessitem cobrar per poder viure.
Doncs sí...
Per no parlar de com n'és de difícil ser autònom en aquest país. A no ser que siguis una celebrity de la il-lustració, a Espanya és impossible viure únicament d'això. Ho has de compaginar amb altres feines relacionades (o no) com la docència. Cal un canvi de mentalitat cultural urgentment si volem prosperar amb ''dignitat`''.
Ets més dels dibuixos tradicionals amb llapis i paper o prefereixes el món digital?
Personalment em sento més còmoda treballant amb tècniques tradicionals. Pel que fa a la feina de la resta, no sóc de les qui jutgen a priori quina tècnica fan servir sempre i quan estigui ben emprada. Per exemple, m'agrada molt la feina de l'il-lustrador Sebastià Serra, tant el seu estil com la seva qualitat gràfica són molt pictòrics. A excepció de La màgia dels colors (Ed. El cep i la nansa), treballa tot en digital.
Quins objectius de futur tens? Què t'agradaria fer que no fas?
Acabar projectes que tinc començats i que per alguna raó sempre deixo penjats. Presentar-me a concursos i buscar-me nous reptes i oportunitats laborals d'il-lustració. A principis de l'any passat m'ho vaig proposar i em va anar força bé però arran d'organitzar el meu casament i el posterior viatge de noces a Nova York, que he perdut ''pistonada'' i m'he tornat a dispersar... Aquest any m'he proposat acabar sí o sí l'àlbum El cigronet i il-lustrar més. Prova d'això és que també he reprès Els 7 colors de la Bet, un projecte d'àlbum il-lustrat escrit en català per Sílvia Tarragó del qual he anat penjant algunes imatges a la meva pàgina de Facebook.
En definitiva, considerar-me il·lustradora professional sense deixar de banda la impartició de cursos i tallers. Trobar l'equilibri és difícil però no impossible.
I com et veus d'aquí 10 anys?Suposo que més vella i amb fills. Intento no projectar gaire en el futur i viure més el present.
I ara Laia..digue'm...
Una virtut: ser perfeccionista
Un defecte: la lentitud
M'agradaria viatjar a... Els Estats Units, vull tornar a Nova York :)
Una olor: la vainilla
Un somni: viure de la il-lustració
El teu dinar o sopar ideal: qualsevol cuina d'algun país exòtic excepte insectes i vísceres d'animals.
Dins el món de l'artesania admires a... Paula de Olivia soaps. S'ho ha currat moltíssim. I sobre tot, els seus productes (molt bons i amb una estètica molt cuidada). Estic perseguint-la perquè em deixi fer la il-lustració corporativa del seu darrer sabó, però crec que hi ha llista d'espera (i no m'estranya).
Si tens alguna cosa interessant que t'agradaria dir i de la qual no n'haguem parlat...
Doncs volia dir que per primer cop he estat sel-leccionada per participar en un mercat d'art on produiré 27 obres origials que es posaran a la venda a mitjans de novembre a Sabadell. Serà l'excusa ideal per posar en marxa el meu projecte d'emprenedoria, la meva marca de postals il-lustrades Cucatraca. Em suposa un gran repte però em fa molta il-lusió i ho anuncio aquí, en primícia per a vosaltres ;)
Ostres Laia, moltes felicitats!!! i gràcies per la primícia :)
Sí! està genial! (somriu) I per últim també volia donar-te les gràcies per insistir-me tant, per la teva paciència, bona predisposició i per confiar en la meva feina. Per la tasca que fas des de Craft and Artists d'importar el handmade a terres lleidatanes i perquè dones a conèixer iniciatives i propostes menys conegudes però igual de vàlides.
Moltes gràcies a tu Laia per l'estoneta, et desitjo moltíssima sort en tots els teus projectes presents i futurs, tu ens vas informant del que vagis fent, eh? :)
I a tu, si t'ha agradat conèixer una miqueta més la Laia Codina i vols posar-t'hi en contacte o no perdre-li la pista pots seguir-la a través de la seva Pàgina de Facebook, el Perfil a Pinterest, visitar el seu blog o enviar-li un Correu electrònic, així de fàcil! :)
Fins la propera!!
I si vols estar al dia de tot...
vaig conèixer la laia en un curs ja fa 4 o 5 estius i vaig quedar maravillada amb la seva feina. i a més és una noia maquíssima!
ResponEliminam'ha agradat molt l'entrevista, felicitats a totes dues
Hola! Gràcies pel teu comentari Ica Parisi! :) m'alegro que t'hagi agradat l'entrevista, és feina fàcil quan la persona a qui preguntes és així de maca i amb tant de talent! Fins ben aviat!
Eliminapetonets
Moltes gràcies per l'entrevista, "tocaya" :)
ResponEliminaGràcies, Ica! Quins records el "curs" aquell... Com tú dius, lo positiu va ser conèixer-nos. Seguim en contacte via facebook i ja sabeu, quan baixeu a Barcelona (lleidatanes, no us coneixeu? Doncs ja estiu trigant!), aviseu-me i ens tornem a veure :**
Gràcies a tu Laia! :)
Elimina