Per fi puc reemprendre una mica a la vida normal, i a meitats d'octubre tornaré a estar activa. La primera activitat que hem preparat és un Curs de Bijuteria Creativa i Complements a la botiga de la Marta Batalla, una botiga molt xula i amb peces d'artesania molt interessants, per si no hi has anat mai.
Ja com hem fet en anteriors edicions durant els cursos passats, aquest curs repetim!
A continuació et passo tota la informació:
CURS DE BIJUTERIA CREATIVA I COMPLEMENTS
En aquest curs de 3 mesos, repartits en 10 sessions de durada ens aproparem
al món de la bijuteria i els complements. Durant les classes
treballarem amb tècniques i materials diversos: alumini, feltre,
swarovski, goma eva, cremalleres, rocalla (boletes de vidre), fornitures... per
crear les nostres pròpies polseres, collarets i complements. Durada: del 15 d’octubre al 17 de desembre (10 sessions) Horari: dijous de 17:30 a 19:30 Preu del curs (TRIMESTRAL, inclou les 10 sessions): 150€ amb tot el material INCLÒS Professora: Laia Martínez de Craft and Artists Nombre d’alumnes: Mínim 5, màxim 10 Lloc: Marta Batalla. Passeig de Ronda 149, Baixos 25008 Lleida - Tel. 973.24.99.81 Més informació i inscripcions: craftandartists@gmail.com - 973.24.99.81 - 660854459. Pots veure fotografies d'alguns dels projectes que farem AQUÍ.
Si coneixes algú a qui creus que li agradaria venir, comparteix la informació! :)
Ja fa mesos que he recuperat una afició, si li'n vols dir així, que fa molt i molt de temps que havia arraconat, és llegir i escriure, que sí, mira, per exemple escriure poc o molt al blog escric, però no tant com feia abans, que a part de blogs també escrivia históries, narrativa, i mil coses més. Realment tampoc en sé el motiu del per què ho vaig deixar, suposo que no em motivava prou, el quit de la qüestió de tot el que fem, oi? :)
El cas és que aquests últims mesos han estat intensos i he sentit la necessitat d'allotjar-me i refugiar-me en els llibres, buscant potser consol, respostes, idees, somnis... t'ha passat a tu alguna vegada? i he trobat molt més que tot això, perquè la curiositat s'ha apoderat de mi, fixa't que a la cistella de compra de l'Amazon hi tinc ara més de 700€ en llibres ''possibles'' de ser comprats! No pateixis, que em controlo, eh! :)
A mi em passa que quan més llegeixo més ganes tinc d'escriure i d'això es tracta el post d'avui, d'escriure, i és que una cosa et porta a l'altra i ja m'he enredat de ple en un altre projecte, estic escrivint un Llibre Digital!
Vaig pensar els temes sobre els quals podia escriure, i vaig creure que seria molt interessant poder plasmar la meva experiència com a artesana-crafter dis-li com vulguis, d'aquests últims anys i així poder ajudar i donar resposta a moltes preguntes que sovint em fan, resoldre dubtes, problemes... Així que m'hi he posat, estic escrivint sobre com dur a terme El Teu Negoci Creatiu, vàlid tant per projectes específicament artesanals, però també per d'altres que continguin el component diferencial de la creativitat, músics, dissenyadors, etc. T'agrada la idea? Si vols estar-ne al dia pots apuntar-te a la llista que he creat per avisar-te, abans que a ningú, quan surti:)
Falta encara molt per fer, no sé quan el tindré acabat, et sóc sincera, vaig fent petites parts, i en aquest post el que volia demanar-te és ajuda, si et trobes en la situació que tens un negoci creatiu, tant si ja fa anys que el tens, com si és recent o encara no l'has creat i t'agradaria, quins aspectes et preocupen i et costen, en què necessitaries un cop de mà, problemes, avantatges i inconvenients que trobes a la teva feina, etc. Així, podré redactar uns continguts molt més enfocats i donant resposta a les preguntes directes que et fas (si s'addiu amb els continguts que tinc pensats, és clar!). He preparat una enquesta per a l'ocasió, si la vols contestar t'estaré súper agraïda i totes les persones que tinguin els mateixos dubtes que tu ja t'asseguro jo que també! Pots respondre-la AQUÍ, i les bones notícies no s'han acabat perquè t'he de dir que... entre totes les persones participants sortejaré una Sessió de Consultoria en Comunicació i Marketing de 30 minuts dedicada al teu projecte, i gratis!! genial, no? :)
L'entrevista d'avui no va d'il-lustració com l'anterior que vaig fer, aquesta surt una mica de la temàtica general que he tractat fins ara, però m'ha semblat que t'agradaria, a més, ara a l'estiu que tenim més temps és un bon moment per començar a experimentar i si t'agrada la cuina provar noves receptes, no? (si no t'agrada convenç algú que ho faci per tu! ;) I precisament perquè volem que posis en pràctica les teves dots culinàries tenim un regalet per a tu, la Neus ha preparat una recepta especialment per a tu, si te la vols descarregar pots fer-ho en el següent enllaç, ja ens explicaràs com t'ha sortit!
Conec la Neus de fa molts anys, bé, et menteixo, a qui realment conec és a la seva germana, que anàvem juntes a l'escola, però ja m'entens, ens portem pocs anys i als pobles tots ens coneixem. Recordo quan van arribar, jo tenia 11 anys, i llavors no hi havia ''tant de moviment'' com hi ha ara, el nen nou que venia a l'escola era només un i era viscut per nosaltres com una novetat. Tot això t'ho dic perquè em fa especial il-lusió que la protagonista de l'entrevista sigui la Neus, perquè t'alegres dels èxits de la resta de la gent, però més encara si són persones properes i que coneixes :)
Font: Totes les fotos que apareixen en aquest post han estat fetes per Neus Moya de Lo Cupcake.
La Neus té 34 anys, i va passar gran part de la seva infància en un petit poble de l'Ebre, Benifallet. Actualment viu a Altafulla, és infermera i podòloga i té una consulta pròpia a Torredembarra. Diu que li encanta la seva professió i a més porta 14 anys jugant a voleibol, la seva gran afició. Qui ho hagués dit que fa tres anys s'hagués despertat en ella la passió per la rebosteria! i molt menys que hagués engegat un blog, i encara més impressionant i inimaginable publicar un llibre i sortir a diversos programes de televisió. El seu secret? Que des que regala dolços la vida li va molt millor.
Tens un blog que es diu Lo Cupcake, un petit gran espai a Internet que t'està donant moltes alegries i sorpreses. Quan va néixer, per què, què et va portar a crear-lo?
Doncs el vaig crear el mes d'octubre del 2012... Mira, com Craft and Artists!! (riem) El vaig crear per a què la meva germana pogués veure tot el que jo feia. Resulta que ella viu a Vietnam i sempre li acabava enviant fotografies de baixa resolució. Al final, amb el blog vaig trobar una eina per explicar-li les meves històries rebosteres. Per això està la tecnologia, no? per facilitar-nos les coses! I mira que marxar tant lluny ta germana... Per què vas escollir aquest nom?
Vinc de mare Tortosina i de pare de la Franja d'Aragó, de manera que l'article ''lo'' sempre ha format part de la meva vida. Quan vaig venir aquí el vaig deixar d'escoltar fora de l'àmbit familiar i el fet de posar-lo al meu blog em va semblar una bona forma d'homenatjar-lo a ell i a la terra d'on vinc.
És una bona manera, diuen que les arrels ho són tot :) I què representa per a tu? què t'aporta i que creus que t'aporta?
Ara per ara, el meu blog ja està integrat dintre la meva rutina de vida. Forma part d'ella i penso en ell de forma diària, ja sigui en projectes, postres... el que sigui. M'aporta creativitat a la meva vida, me la desperta, l'activa i no deixa que s'adormi ni per un moment. Per una persona somiadora com jo, és una bona via d'escapament. I què aporto? doncs delicioses receptes, algunes adaptades i algunes totalment meves, unides a un relat lligat a anècdotes de la meva vida. A part de Cupcakes quins productes elabores?
Ufff... de tot! Tot i que ara m'estic endinsant en el món de la rebosteria tradicional americana i m'està apassionant. Però faig des de pastissets fins a panna cotta... Quina gana que m'estas fent entrar! (riem) I què t'inspira? hi ha algun moment ideal per posar-se a cuinar?
Crec que m'inspira tot... però últimament he observat que els dies plujosos i la música de Chet Baker o Luthea Salom fan que no només m'inspiri sinó que se m'arribi a posar la carn de gallina mentre cuino. Una mica friqui, no? però és així! No dona! cadascú és com és! (riem).
Tens curiositat per aprendre alguna tècnica, material o disciplina nova?
Sí, sí, sí i sí. Si no paro de fer cursets és per falta de diners o de temps. Però si per mi fos, no parararia d'aprendre més i més. Ara en tinc pendent un de rebosteria americana que de ben segur acabarà caient!! Quin objectiu tens amb Lo Cupcake?
Ja he dit que sóc somiadora i si tanco els ulls somio que algun dia Lo Cupcake pugui ser suficientment rentable com per dedicar-li el temps que es mereix. Un somni difícil i llunyà. Mai se sap Neus! de moment crec que vas per bon camí :) A més, hi ha bloggers que ho han aconseguit, per què tu no?
Si, és cert. Sovint són un conjunt de molts factors i a nivell estatal en són en poquets... però mai se sap!!
De tot el que fas, quin és el teu dolç favorit?
Si parlem de categories, els cupcakes. Amb aquests uneixo la creativitat que jo li puc donar a nivell estètic i la creativitat de combinar gustos diferents. I això és genial! Com comentava des que tens el blog t'estan sorgint molt bones oportunitats i sorpreses, sense anar més lluny has fet tallers i demostracions, també has sortit a la televisió, recentment has guanyat el concurs Cupcakes maniacs del canal Divinity, que el premi era gravar un programa amb l'Alma Obregón, coneguda pel seu blog Objetivo: Cupcake Perfecto. Referent total del sector a espanya per no dir que la més important (pots veure aquí el vídeo que va enviar per participar-hi, i aquí el vídeo del programa on va sortir la Neus). Com et sents? T'estàs convertint en una cellebrity rebostera?
(Riu) Ja m'agradaria! La veritat és que no em puc queixar de tot el que m'ha sortit en aquests últims anys. No només han estat experiències productives sinó que he conegut gent esplèndida i que m'ha ajudat moltíssim! Què tal l'experiència d'estar amb l'Alma? Se't dona bé estar davant les càmeres :)
Gràcies! La veritat és que m'ho passo molt bé. Amb l'Alma va ser genial.
Jo ja la coneixia d'haver fet un cura amb ella. Sempre dic d'ella que és
de les persones més generoses (professionalment parlant). És tan
felliç, està tan segura dels seus èxits, de com és ella i del que fa,
que no va dubtar ni un moment en promocionar el meu llibre (i això que
ella en té un de cupcakes!). Li estic molt agraÏda.
La Neus amb l'Alma Obregón.
Portar al dia un blog requereix de molta constància, com t'organitzes? Creus que ser constant és la clau per aconseguir oportunitats i complir objectius? Ni jo mateixa ho sé com m'organitzo. Sovintla meva jornada laboral és de 9 hores, així que quan arribo ja és molt tard. Sovint cuino i faig les fotografies el cap de setmana i a estonetes escric el post.La constància és bàsica. Últimament arran d'un problema personal, vaig deixar de publicar amb regularitat i la gent al final se'n cansa. Ara torno a publicar, cada setmana nova recepta a Lo Cupcake! Esperem que tot estigui solucionat i des d'aquí faig una crida, cada setmana a llegir el blog de la Neus!
També recentment has publicat amb Cossetània Edicions el llibre Cupcakes, també l'edició en castellà per Editorial Lectio, t'ho haguessis imaginat mai? Què tal ha estat l'experiència?
Mai ho hagués pogut imaginar. Sempre ho conto que estava passejant els gossos amb el meu marit i vaig començar amb algun somni dels meus. Li vaig dir que enviaria una idea de llibre de receptes de cupcakes a una editorial i recordo que em va mirar com dient ''Neus ara se te n'ha anat l'olla''. Ho vaig fer, els va encantar i vaig publicar el meu llibre. Increïble, però cert. De les millors experiències de la meva vida. Això et fa veure que en aquesta vida tot és possible i que sí, si proves coses et poden dir que no, però i si t'imagines que et diuen que sí? De vegades segur que ens perdem moltes coses per no intentar-ho... Ens hem de llençar més a la piscina.
Fa molts anys que segueixo la premisa de la meva mare quan em diu que "el no ja el tens". Ben cert! La meva també ho diu i intento fer-li cas (riem). Quant de temps has tardat en fer-lo?
Sí! És curiós, però el dia de la primera presentació era a Torredembarra per la tarda, i em vaig passar tot el matí plorant d'emoció. No em podia creure que aquell moment hagués arribat. Van ser 8 mesos de treball molt intens, de trobar la meva pròpia recepta, de fer les fotografies, l'atrezzo... però han valgut molt la pena. T'ha quedat súper xulo Neus, ja en pots estar orgullosa! Què hi podem trobar en aquest llibre?
Doncs 50 receptes de cupcakes de gustos molt variats. El més important d'aquest llibre es que és molt didàctic, molt aclaridor. Al principi hi ha tot un apartat on explico tot el que et pot passar a l'hora de fer un cupcake i com solucionar-ho. En definitiva, vaig fer un llibre que a mi m'hagués agradat trobar a les prestatgeries d'una llibreria. Com has fet la selecció de les receptes? Són pròpies? Sí, totes són pròpies. Primer vaig fer una selecció dels gustos que hi volia posar i després les feia per veure com quedaven. Només han sobreviscut les millors combinacions i són les que apareixen al llibre.
Els Cupcakes són productes clarament de la cultura anglosaxona, amb ingredients com la glassa, el fondant, etc. i nosaltres som europeus, tot i la globalització, per sort, encara hi ha diferències culturals i amb això també gastronòmiques, no ens agrada el mateix o no hi estem acostumats. Com s'adapten els gustos dels Cupcakes originals als nostres paladars? I com t'ho has fet amb les receptes del llibre?
Al principi de començar a fer cupcakes em trobava que molta gent no els volia provar perquè havien tingut experiències amb els gustos, la mantega o el sucre. Està clar que la glassa i el fondant són el que són i has de posar-los amb moderació. Però a nivell de recepta de cupcakes, he aconseguit fer la meva pròpia versió, adaptant una mica els gustos al que estem més acostumats. I la veritat és que sempre han tingut molt bona acollida. Una de les que al principi es va mostrar reticent a provar-los va ser la Tana Collados, directora del Cuines de Tv3. Finalment la vaig convèncer i només dir-vos que va acabar escrivint el pròleg del meu llibre. He vist que les fotografies també les has fet tu. (Totes les que apareixen en aquest post també les ha fet la Neus!). Normalment fer fotos gastronòmiques és molt difícil, és més, és molt curiós però en molts llibres de receptes en les fotografies empren pintures, i muntatges que no són en realitat els plats reals, així aconsegueixen una imatge súper bonica... algun truquet per fer bones fotos de les nostres postres?
No sabia això dels muntatges i els maquillatges... En el meu cas no vaig utilitzar res més que papers de fons, fustes o estris de cuina. El truc? Una bona càmera reflex i bona llum natural. Genial, perquè ara em dius que el que apareix a les fotos no és real i em treus la il-lusió (riem)
Quin és l'ingredient o ingredients sense els quals no podries viure?
Potser és molt típic però la xocolata ha estat, és i seguirà essent la meva perdició. Tinc un petit inconvenient, i segur que molta gent pensa també el mateix, està molt bé fer rebosteria creativa, ens agrada fer-ne, provar receptes noves però... hi ha el problema del sucre, ens diuen que no és bo abusar-ne i sobre tot per exemple també en el cas dels diabètics, alguna solució? A veure quina idea ens dones. És un tema complicat perquè el sucre no només hi aporta sabor sinó textura. Actualment al mercat estan sortint alternatives com l'stevia o sucre d'abedul que tenen un índex glicèmic baix o quasi zero. Però hem de tenir en compte que només les postres en sí, ja té un índex glicèmic alt per a un diabètic de manera que tot i que ho adaptem, ha de tenir en compte que en podrà menjar amb molta cura i controlant molt les quantitats. Per què hauríem d'adquirir el llibre Cupcakes?
Perquè com un dia va dir una periodista, és un muliti ús! Hi tens 50 receptes de cupcakes, hi tens tots els toppings possibles, hi ha un apartat de resolució de dubtes i hi ha els tutorials de cada una de les decoracions que hi apareixen. I a més, l'estètica vintage de les fotografies fa que a sobre sigui agradable i inspirador. Te'l compro!! :)
Igual com la moda del sector Craft i Diy també hi ha el de la Rebosteria Creativa que és el que tu toques, què trobes difícil d'aquest sector? Avantatges i inconvenients. És difícil que et pugui dir quelcom jo, perquè no hi visc i quan toques el sector en forma de hobby, no veus les coses de la mateixa manera. Jo estic encantada amb tot el que comporta. Inconvenients, potser podria ser l'elevat preu dels cursos. Tot i que, un curs de qualitat i sovint, amb professionals internacionals és el que va. A banda de Lo Cupcake, ets emprenedora i vas muntar el teu negoci, tens una consulta de podologia, t'has plantejat que la rebosteria creativa formi part també de la teva vessant professional?
Ara mateix no m'ho he plantejat. Com et deia més amunt m'agradaria. No sé si en un futur... perquè si alguna cosa he après aquests últims anys és a no dir ''mai''. Però no forma part dels meus projectes. Ara bé, dedicar-me al meu blog? Ho faria amb els ulls tancats!
En general a la nostra societat encara no hi ha gaire mentalitat d'emprendre (ja no parlo només de crear negocis, sinó en general com a visió de vida) i apareix més del que voldríem el pensament ''millor una feina fixa que et dóna diners a final de més'', ''busca't una feina normal, de funcionari, enxufa't''... Com es pot combatre aquest pensament? no és millor potenciar la visió de llibertat i que la gent ''creï'' en comptes de conformar-se i apalancar-se?
Uff... és que jo vinc de famílies de tradició empresària i ho porto quasi que a la sang. Una de les causes que em va fer deixar infermeria va ser la visió de tota la meva vida treballant del mateix, sense possibilitats d'ascens i cobrant el mateix. I això m'ofegava. El meu marit diu que jo no sé estar sense pensar en projectes, ja sigui de la consulta o del blog... Però no tothom és així, i per sort tots som diferents. ell per exemple, és funcionari, bomber, i està encantat amb la seva professió i quan li dic que podria opositar per ascendir em contesta: per què ho hauria de fer si sóc feliç? i és veritat. Cadascú s'ha de dedicar al que més l'ompli.
Què recomanaries a algú que vol iniciar el seu projecte o que ja l'ha començat.
Que si ho fa ho faci bé. Que no tingui por però que ho faci amb cap. Bona formació i ganes de treballar. I sobre tot ganes de destacar i ser diferent respecte la resta. Quins projectes tens en ment? Com t'agradaria que fos Lo Cupcake en un futur?
Doncs ara estic obrint el canal de Youtube. Estem gravant encara... a la consulta és temporada alta i és difícil trobar temps per gravar però ho estem aconseguint (el meu super càmera és el meu marit). Vull fer alguna cosa diferent del que hi ha ara en temes rebosters però no és fàcil i comporta el seu temps. Neus!! això promet molt!!! Avisa'm quan ''estrenis'', eh? ACTUALITZACIÓ:la Neus s'ha posat les piles i ja ha estrenat el seu canal, pots veure'l en aquest enllaç :)
Ara digue'm... Una virtut. Somiadora Un defecte. massa sensible M'agradaria viatjar a... La Provença Una olor: de llevat fresc Un somni: milions, cada dia un! El teu dinar o sopar ideal: un sopar. Unes pizzes casolanes al jardí de casa amb espelmetes una nit d'estiu. Dins el món de l'artesania / DIY / Rebosteria creativa admires a...Linda Lomelino de Call me Cupcake. Em xifla, m'inspira...
Com et veus d'aquí 20 anys?
He après a no veure'm. No vull veure'm. Que tot flueixi i ja veuré com sóc.
I fins aquí aquesta estoneta amb la Neus, moltíssimes gràcies pel teu temps, també per la recepta que has preparat per als lectors ja t'explicarem que tal surt i esperem que segueixis fent delícies així! La propera fem un berenar tertúlia, què et sembla? ;) Ves informant de totes les novetats, eh?
Si vols saber una mica més de la Neus pots seguir-la cada setmana al seu blog, per la pàgina de Facebook, a Instagram, també a Twitter o enviar-li un correu electrònic.
L'Anna és una altafullenca de tota la vida però que des de fa anys viu a Eivissa, i va ser a la Fira de la Nit de Bruixes d'Altafulla de l'any passat que ens vam conèixer (sí, tot i ser d'una de les famílies més conegudes del poble jo no sabia qui era).
Aquell dia de fira, entre tota la bijuteria que tenia a la paradeta hi vaig col·locar alguns àlbums d'scrap que tenia fets, per tantejar el terreny i veure la reacció de la gent, si agradaven, si em preguntaven... I ves per on vaig encertar. La Maya, la filla petita de l'Anna no treia l'ull de sobre d'un dels àlbums, van venir a mirar la paradeta, al cap d'unes hores van tornar, i la petita em va preguntar quan valia, l'Amaya volia comprar-me l'àlbum amb els seus diners, però l'àlbum... és que el tenia de mostra i amb fotografies meves a dintre! Pobreta, em va fer una pena quan li vaig haver de dir... la nena, amb només 7 anys tenia claríssim que volia trencar la guardiola per comprar-lo, i això és motiu de plena satisfacció per a mi, la veritat. Va ser llavors quan la seva mare, dissimuladament va demanar-me el telèfon i em va dir que me'n volia encarregar un de similar per regalar-li. Uns dies més tard en vam parlar i avui vull ensenyar-te el resultat.
Aquell estiu estaven de vacances a Altafulla, així que l'Anna va anar fent recopil-lació de fotos que van anar fent durant els dos mesos i me les va fer arribar. Més de 60 fotos! vaig haver de fer selecció i es van quedar en unes 40.
A la Maya li agradaven els colors roses i liles, així que vaig pensar que una col-lecció ben adient és Desde el corazón de Collage de memòries i d'altres papers que tenia per casa i que hi quedaven la mar de bé. Vaig anar decorant les pàgines en funció de les vivències que em va explicar l'Anna que havien anat passant, també el que les fotografies representaven. I els textos els vaig voler fer amb un toc més artesanal i personal, així que vaig posar en marxa la meva passió per dibuixar lletres :) m'encanta!
Com pots veure m'encanta posar-hi tul, estrelles, puntilles i perletes, a més a més, sabia que a la Maya tot això, la tornaria boja :)
La veritat és que mai saps a qui coneixeras ni per què, què t'aportarà,
en aquest cas puc dir-te que ha estat una d'aquelles experiències
positives, bones i que et fan créixer com a persona a part de
reafirmar-te que estas pel camí correcte. Vaig gaudir moltíssim preparant l'àlbum, és com si et fessis teva cada petita història, la sents i hi empatitzes. No et passa?
L'àlbum el vaig enquadernar amb corda rústica, tenia anelles però se'm van quedar petites! I per fora el vaig lligar amb un llaç de tonalitats rosa, no t'ho puc ensenyar perquè no en vaig fer foto... L'Amaya no s'ho esperava gens ni mica i quan ho va veure... ostres, és que fins i tot la seva mare es va emocionar! i jo més! És un bon record que sempre tindrà per a ella i que li farà pensar en Altafulla i en totes les vivències viscudes quan estigui lluny d'aquí. Gràcies Anna per tot!!! :)
I a tu t'ha agradat? estas fent àlbums aquest estiu? alguna idea que puguis donar-me? :) Ens veiem als comentaris!
Dibuixar, pintar, acabar projectes que durant el curs hem deixat a mitges són activitats que ens agrada recuperar quan tenim una mica de temps lliure, i sí és el teu cas que ja tens vacances o les faràs properament, avui et donaré a conèixer una noia que de ben segur t'inspirarà a explorar la teva creativitat :) Ella és Alisa Burke, n'havies sentit a parlar?
La vaig descobrir no sé ni com, però vaig veure el seu blog i em vaig enamorar del que feia. Ella es descriu com artista, professora, mare i dona que viu submergida en l'art i el món craft, i que constantment busca noves maneres de redescobrir la creativitat.
Té el seu estudi a la costa d'Oregon, als Estats Units, i ha aparegut en
importants programes de televisió i col-labora en publicacions, llibres
i revistes. A part dels seus propis dissenys i productes també fa classes i cursos presencials (multitudinaris!) i online.
El tret més característic del seu treball és el doodling, la il-lustració de flors, fulles... i diversos elements naturals.
Per si és la primera vegada que sens aquest concepte s'anomena doodling(que ve dedoodle) als tipics gargots que feiem sobre els apunts a l'escola, a l'institut o a la universitat quan ens avorriem, jo diría que quan més ho vaig practicar potser va ser a l'ínstitut o a la uni, en alguna assignatura d'aquelles pal, pal... Per desciure-ho millor, serien aquells traços que dibuixem deixant fer a la mà, sense pensar gaire en el que estem fent, simplement deixant anar la imaginació i les línies.. Si aquests dibuixos fets espontàniament i que normalment es fan seguint cadències repetitives de patrons, conformen una figura en si i omplen un dibuix s'anomena Zentangle, pots veure-ho clarament a les il-lustracions de l'Alisa, per exemple construeix una flor farcida de doodlings. Interessant, oi? i ara aquestes tècniques són tendència!
Quines coses té la vida, eh? qui t'havia de dir que els gargots (i és que és una paraula a la qual no trobo sinònoms, descriu a la perfecció el mot!) cada dia ens estem tornant més estranys hehe!
L'Alisa aplica aquestes tècniques afegint-hi color amb aquarel-les, retoladors, ceres... i ho practica sobre infinitat d'objectes i superfícies.
Pirogravat sobre fustat. Doodling aplicat a bijuteria, botons, marcs de fotos...
Sí, és una carabassa!
I en parets, mira per exemple com va decorar la seva furgoneta (les típiques que s'acondicionen per després marxar de viatge i dormir-hi dins).
O com va decorar les parets de casa seva, també pots veure més detalls del procés en aquest article.
Els seus estampats també són presents en coixins... personalment m'encanten!!
Unes llibretes decorades amb art journal i tècniques mixed media també són ben atractives...
Tot i que té un curs ''anti scrapbook'', perquè considera que com habitualment es coneix és una disciplina molt cara i que t'oblica a comprar i comprar, seguir les grans marques, etc. prefereix fer Scrap però des de la seva bessant més creativa i ''anticonsumista''. Els Segells per estampar però, són una de les seves perdicions...
Fins i tot leggins!!
I no només per adults, també per la seva filla, brutal! :)
M'encanta perquè es veu clarament la influència que ha rebut del món delgrafitti, també del moviment funky, inspiracions ètniques i naturals... En totes les obres hi empra gran varietat de materials, molts d'ells reciclables, tubs de rotlles d'wc, palets de cotó per netejar les orelles, segells fets per ella mateixa, plàstics, gomes, cartrons, teles... i el color és sens dubte un dels seus trets súper distintius. Crea a partir del que sigui, i es nota que tot el que fa no és només ''una faceta més de la seva vida'', ''una professió'', ella traspua creativitat en absolutament tot el que du a terme en la seva vida. Personalment em transmet una personalitat molt especial i autèntica, el seu estil et pot agradar més o menys però la passió, l'alegria, la imaginació, l'entusiasme, el talent i la dedicació que t'encomana només és digne de persones que realment han trobat allò que els fa bategar el cor i embogir l'ànima.
Què et sembla el que fa l'Alisa Burke? has experimentat en els teus projectes creatius el doodling? ho coneixies? :) M'agradarà saber què en penses de tot plegat als comentaris!
