Fa unes setmanes, just pocs dies després de començar el 2016, vaig rebre un email que em va trasbalsar de dalt a baix, era la Mariví Chacón, de Lleida Tv i m'escrivia perquè volia fer-me una entrevista sobre el blog al seu programa Cafeïna. Automàticament el meu fantasma interior em va aconsellar ''ok, li dius que encara no estas preparada, és un repte que tenies però ara no pot ser Laia, no et veus? estas horrible, com has de sortir per la tele? a més, si properament estrenes Ingenia moments, per què vols parlar ara de Craft and Artists? ajorna-ho, dona, va, sí'', i tenia ja quasi un mail escrit amb una bona excusa quan vaig veure que no tenia sentit. Així que vaig pitjar esborrar a tot el que havia escrit fins al moment, ''Laia, osti, ara tens l'oportunitat, no volies que el 2016 fos màgic? doncs tot comença per superar reptes i afrontar-te a les pors!! Si la Mariví t'ha escrit ara i no d'aquí 3 mesos és perquè és ara quan hi has d'anar, és ara quan et fa por i et servirà d'alguna cosa!''. Dit i fet, vaig acceptar, i a la tele vaig anar :) rodolí!
Vaig estar els dies previs a l'entrevista morta dels nervis, neguitosa, histèrica, fins i tot et confessaré que el mateix dia al matí em vaig pegar un pinyo increïble a la banyera d'espitosa que estava, una mica més em mato i no hi puc anar!, t'ho juro, però vaig agafar el toro per les banyes que li'n diuen i contra mar i marea, jo allí em vaig presentar :) Aquí tens el resultat de com va anar. Gràcies mil Mariví per haver pensat en mi!! :)
Missíó complerta, la meva Zona de Confort s'ha eixamplat, una por superada i una nova aventura per viure i explicar :) potser et sembla exagerat, però és que jo tenia autèntic PÀNIC i TERROR a les càmeres i la Tv!!
Què t'ha semblat? has anat mai tu a la tele? què tal l'experiència? deixa'm als comentaris la teva opinió, m'encanta llegir-la! :)
TALLER DE CAL-LIGRAFIA AMB PINZELL A LLEIDA + Demo Especial amb Retoladors Tombow DIA: 23 de gener del 2016 HORARI: de 9.30 a 13.00h LLOC: c/ La Palma 6-10. Lleida. PREU: 35€* (tots els materials inclosos) MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Laia Martínez, craftandartists@gmail.com, Tel. 660854459 (truca'm o envia Watsupp). PLACES LIMITADES!! * El pagament del taller es fa per anticipat. Un cop feta la reserva no
es retornaran els diners. Si per qualsevol motiu no pots assistir-hi,
pots buscar una altra persona que ocupi el teu lloc, cap problema ;) Per
altra banda, si per causes de l'organització no es pogués dur a terme
el taller et retornarem el 100% de l'import pagat.
Mentre a la tele fan el debat d'investidura del nou President de la Generalitat, el 130è segons han dit, jo vaig escrivint. Realment sentir segons quines intervencions es fa pesat, tantes hores allí de xerrameca monòtona, em recorda quan anava a les classes de llatí a la univeritat, a les 8.30h del matí, m'adormia..Però també t'he de dir que hi ha alguns interlocutors amb oratòria intel-ligent i hàbida, i això m'agrada, respostes contundents i farcides d'humor, s'agraeix. No trobes? com a mínim que no falti el sentit de l'humor i els jocs de paraules! en fi! A la feina. Com a primer post de l'any toca una entrevista. Aquest cop he escollit una noia que a part de tenir un projecte del qual estic plenament enamorada, em fa especial il-lusió perquè la conec personalment i hem compartit estones divertides. Ja fa anys, entre ball i ball de bastó a Torredembarra, qui m'havia de dir a mi que ara l'entrevistaria. Doncs ja veus, les voltes que dona la vida! :)
La Cristina Girol és una torrenca de 29 anys, tot i que com ella mateixa diu, de vegades no se'n recorda. Actualment viu a Torredembarra, també m'explica que durant 7 anys va estar a Barcelona. Va estudiar il-lustració a l'EADT i va continuar amb el Graduat d'Art i Disseny a l'Escola Massana, joieria al Col-legi de Joiers de Catalunya i altres formacions de joieria contemporània a l'Escola Massana i al Taller Perill de Barcelona. Confessa que si pogués no pararia d'estudiar. I ben fet que fa!
Quan va sorgir Brida Creacions?
Brida Creacions va néixer la primavera del 2014. Feia mig
any que havia decidit tornar de Barcelona i establir-me aquí entre
Torredembarra i Tarragona. La idea d’obrir un espai on ubicar el meu taller a
peu de carrer sempre em rondava pel cap i així va ser. Jo crec en el que s’anomena “amors a primera vista”, en que “les
oportunitats no passen dues vegades” i en que “la primera opció sempre és la
bona”. I així va ser, un bon dia, vaig veure l’espai on estic ara i em va
encantar, tot va ser fluït i amb un mes i mig vaig obrir la botiga-taller.
Vas anar per feina!
Sí! (riu)
Què et va portar a crear la marca i el nou espai?
Havia arribat el moment. Necessitava fer un canvi, començar a
creure en el que feia i en el que havia estudiat. Tampoc crec que en aquell
moment fos tant conscient del que estava començant, em deixava portar per la
il·lusió i les emocions menys racionals. Ara començo a adonar-me del que vaig començar
i del que tinc per endavant. Un full en blanc on s’han de prendre moltes
decisions per dibuixar una història (riu) sona molt bestia però és molt
personal.
I està molt bé Cristina! Per què vas escollir aquest nom?
Aquesta història és molt surrealista però mai millor
dit (riu). L’he explicat pocs cops, acostumo a resumir-la en què Brida és un
nom artístic perquè no em prenguin per boja. Conta, conta...
Bé doncs, en l’època en què participava a concursos
d’il·lustració havia de presentar-me amb un pseudònim. Un dia em va agafar una
inspiració dadaista i per escollir un nom vaig obrir un diccionari, vaig
apuntar amb el dit i vaig llegir: BRIDA! Vaig agafar i vaig trucar a una de les
persones més importants de la meva vida i li vaig preguntar: “Brida! et sona
bé?” Sempre he pensat que és molt important la sonoritat de les paraules. I Sí!
Ens sonava bé. Encara recordo aquell moment, no sé per què, no té res
d’espectacular però el tinc gravat en el record, possiblement perquè va marcar
un començament?
El concurs va anar bé i Brida es va quedar amb mi com un
amulet.
Sona bé, sí :) I què representa per a tu? què t'aporta i què creus que aportes?
Brida creacions representa una forma de veure la vida, el
disseny i les joies. Suposo que és difícil d’entendre però aquest projecte és molt
més que fer unes joies. Per a mi és un projecte personal que m’aporta reptes,
sentir-me realitzada i reflexionar sobre la vida i la joieria. Què aporto? Crec que aporto un tracte proper, la possibilitat
de veure el procés d’elaboració, calidesa a en les peces, i donar la
possibilitat de personalitzar les peces o crear-les de nou al gust de cadascú.
Ostres, això sí que és màgia! m'encanta que sentis un projecte d'aquesta manera :) A banda de joieria, Cristina, fas alguna altra cosa?
Sí, de tant en tant faig il-lustracions per a mi, i també m'encanta dissenyar altres productes com llums, espais, mobles...
Quines tècniques empres en joieria? i quina és la teva preferida?
Faig servir esmalts al foc, tècniques de joieria bereber,
també treballo amb cera perduda o en programes de disseny de tres dimensions. La
meva preferida (quan tinc temps) són les ceres on impremto textures de fulles naturals
que prèviament he anat a collir. Són peces úniques on el resultat és molt
difícil de controlar; l’atzar i juga un paper important.
També treballes molt amb pedres, agraden a la gent? som esotèrics i supersticiosos?
Sí, treballo amb gemes com àgates, lapislàtzuli, cobalt
calcita, uvarovita, ametista, amazonita, la talla més usual és el caboixó. Les pedres agraden molt, tenen com una espectacularitat
intrínseca, relacionada amb el seu origen i la seva creació. I sí! hi ha
persones que creuen molt en el magnetisme i simbolisme de cada material.
Decideixen si es queden una peça en funció del que significa, això m’ha sorprès
molt!
Què t'inspira? hi ha algun moment ideal per crear?
La natura és la font més gran d’inspiració. Els moments per
crear són múltiples, quan mires, observes i et venen creacions inspirades en
alguna element existent o quan treballes el material i dialogues amb ell i les
formes. El meu moment ideal és a la nit quan me’n vaig a dormir, quan
tot és fosc, tanco els ulls i començo a
pensar. Hi ha nits que he de llevar-me i anar a buscar paper i llapis! Aquests
moments és quan més relaxada tenim la ment i a través de l’inconscient
aflueixen idees molt fresques.
Quina gràcia a mi també em passa! (riem) per això sempre tinc una llibreta a la tauleta de nit.
Bona pensada!
Cristina, què és per a tu la creativitat?
Com bé em va definir una bona mestra, la creativitat sorgeix
del creuament de conceptes de contextos diferents o inconnexes; que al
creuar-se aporten innovació.
Quin objectiu tens amb Brida Creacions?
No perdre l’essència i fins i tot potenciar-la més.
Crec que ho estas aconseguint...
Gràcies Laia (somriu)
Quin dels productes que fas és el teu favorit?
Per què hauríem d'adquirir una peça teva?
Penso que una peça de Brida s’ha d’adquirir quan te n'enamores. Quan t’encanta, quan connectes amb els materials, l’estètica,
l’essència.... Així que l’heu d’adquirir perquè ja forma part de vosaltres, de
la vostra mirada.
Tinc un problema doncs... m'he enamorat de més duna peça Brida!!
Doncs ja saps! (riu).
Tens curiositat per aprendre alguna tècnica, material o disciplina nova?
Sóc una persona molt curiosa i una tasta olletes.
M’encantaria poder estudiar i aprendre 50.000 coses, qualsevol disciplina
relacionada amb el disseny seria vàlida.
Estàs dins el sector de l'artesania, que fa uns anys que està ''de moda'', què n'opines? Com et va? Avantatges i inconvenients que hi veus.
No tinc una opinió molt fonamentada però jo crec que és
positiu que les persones es moguin tot i que les modes sempre són
passatgeres... seria millor que hi hagués més consciència que moda. L’artesania no és fàcil, requereix un temps d’elaboració i
estem molt acostumats a tenir les coses fetes al moment. Però crec que a poc a
poc va sorgint aquesta consciència que deia abans, en què les persones
aprecien la feina que fas i aposten per els productes locals i amb ànima.
En general en la nostra societat no hi ha gaire mentalitat d'emprendre (ja no parlo de negocis, sinó com una manera d'afrontar la vida), i apareix més del que voldríem el pensament de ''millor busca't una feina fixa'', ''enxufa't'', etc. en comptes d'educar per ser més proactius tant si decidim ser empleats com si tenim el nostre negoci propi. Com es pot combatre això?
Ens eduquen per ser dependents i no independents, en la por i
no en la confiança... per això de vegades aquest camí que un acaba prenent és
molt dur perquè et topes amb molts obstacles i dificultats interiors més que
exteriors. Capacitats personals que no estan prou treballades o que mai has
desenvolupat.
Jo vull creure que aquests comentaris o pensaments són
elaborats des de la bona fe i no d’una altra manera. Són advertències que tenen
part de raó però no tota. Ens adverteixen que serà un camí dur, costós, i
és cert, però tot té la seva recompensa. I què hi ha la vida que no sigui costós? Fins i tot aquests
llocs de treball que en diuen, i ens elogien tenen la seva part dificultosa, i
molt dura...que has d’estar assegut davant un ordinador 8 hores diàries, no
pots decidir que vols fer, no hi ha creativitat, has de ser capaç d'aguantar
rutines molt dures, acatar ordres que et poden sembla del més il·lògiques.. això
ho admiro, no tothom pot fer aquestes feines i per això no les menystinc. Ara bé, jo penso com tu. M’agrada que la gent creï i
considero positiu, prolífer i enriquidor; tot el que té vida, interès,
inquietuds i capacitat d’accionar.
Què diries a una persona que vol crear un projecte o l'està creant i vol treballar pel seu compte?
Que segueixi les seves il·lusions i que escolti només a
aquelles persones que creuen en ell/a i l’acompanyen en aquest projecte. Primer perquè serà una època de canvis que necessitarà molta
energia positiva per decidir i fer dia rere dia. I segon perquè és molt
important veure aquesta vivència des de diferents punts de vista i ser capaç de
sortir del centre per entendre moltes coses. Els inicis són molt absorbents,
tant que de vegades et fan oblidar el motiu pel qual vas començar aquest
projecte.
Com t'agradaria que fos Brida Creacions en un futur?
Ara mateix amb el poc recorregut que porto m’és molt difícil
veure'm en un futur quan no sé ni que passarà l’any que ve, però m’agradaria
evolucionar i créixer com a concepte sense perdre l’essència de BRIDA que
contempla el procés, la delicadesa i la importància del disseny i el tracte
directe amb les persones que ens venen a veure i volen tenir una petita part
d’aquest projecte.
Ara digue'm...
Una virtut: la paciència
Un defecte: la impuntualitat.De vegades penso que
jo mateixa em crec que sóc capaç de deformar la relació espai-temps. Sobretot
quan tinc moltes ganes d’acabar un cosa sabent que n’hauria de començar a fer
una altre però les ganes d’acabar-la em fan creure que podré amb tot però el
temps segueix corrent i al final acaba tenint raó ell.
M'agradaria viatjar a... qualsevol part del món però ara mateix només penso en Canadà.
Una olor: a l'estiu quan el sol es pon puja la brisa
del mar i fa una olor especial, fresca, renovada molt difícil d’explicar però
només la sento en aquest moment i època de l’any, el capvespre d’estiu.
Un somni: viure més el present.
El teu àpat ideal: un bon pa amb tomàquet.
Dins el món de l'artesania admires a... els més veterans.
Moltíssimes gràcies Cristina per aquesta estoneta, alguna cosa més que vulguis dir?
Res més, moltíssimes gràcies per l'entrevista i molta sort amb el projecte!!
Si vols contactar amb la Cristina pots fer-ho anant presencialment a la seva botiga-taller, al C/ Santa Anna 18 de Tarragona. També pots seguir-la a la seva pàgina de Facebook, Instagram, visitar el seu web o enviar-li un correu electrònic a brida@bridacreacions.cat.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- RECORDATORI: El proper dissabte 23 de gener a Lleida, tenim Taller de cal.ligrafia amb pinzell, amb Alba Slak, si vols venir afanya't que ja queden poquetes places! :)
A l´última entrevista parlavem sobre rebosteria creativa, i avui et porto una mica reciclatge, disseny barrejat amb bricolatge, innovació i molta creativitat.
Casualment
navegant per Internet vaig arribar a la seva pàgina, em va semblar molt
original el que feia, així que em vaig posar en contacte amb el protagonista d'avui i aquí estem :)
Segueix llegint que coneixeràs qui és l'artífex de Floating Islands (m'encanta el nom!!), un projecte personal d'Albert Cunillera.
L'Albert
és un barceloní de 29 anys que actualment viu a l'Hospitalet de
Llobregat. Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Elisava i després de
treballar en una agència de publicitat i posteriorment a Groupalia, va
apostar per ell mateix i va escollir el treball per compte propi, ser freelance i artesà. Què és Floating Islands? Floating Islands sóc jo! És el meu projecte de creació d'objectes a partir d'ampolles de vi. I en beus molt de vi?
home, beure en bec! però
si hagués de beurem totes les ampolles que venc potser tindria un
problema!! gràcies a l'ajuda del restaurant "el Peixet" tinc ampolles
per donar i per vendre :)
Quan va néixer? Què et va portar a crear-ho?
Va
néixer el setembre de 2014, després d'un viatge amb la meva amiga Srta.
Bolitas em va donar l'empenta necessària per dur-ho a terme. Ja feia
temps que tenia la idea al cap, havia après a tallar vidre i em venia
molt de gust crear un producte propi on l'ecologia i el reciclatge
fossin presents. Bona pensada :) I per què vas escollir aquest nom?
El
primer producte que vaig crear va ser el test flotant. Si tanquem els
ulls aquest test podria ser una mini illeta suspesa a l'aire, com les de
la pel-lícula ''Avatar'', ja que tenen terra i vegetació. Tens raó! hi recorda... I què representa per a tu? què t'aporta i que creus que aportes?
Per a mi representa l'èxit de la confiança en un mateix... És molt important això Albert
Sí.
M'aporta felicitat en fer les coses que m'agraden i espero poder
repetir una petita porció a la fent que aprecii aquests ítem tan màgics.
Quins productes elabores?
De moment testos per a petites plantes o cactus i làmpades per il-luminar els teus racons favorits. I empres alguna tècnica especial per fer els testos o les làmpades?
Sí! tallar-ho amb una rulina de vidre i molta paciència per pulir-ho bé! Què t'inspira? Hi ha algun moment ideal per crear?
Des
de ben petit que m'ha agradat fer coses, cabanes, longboards,
escultures de cartró pedra, tauletes, sóc un Mac Gyver modern! Crec que
qui crea no necessita cap moment en concret, és un mode de vida, s'ha de
tenir els ulls ben oberts i una ment capaç de materialitzar tots
aquests estímuls.
Què és per a tu la creativitat?
La creativitat és com es diverteix la meva ment. Aquesta no la va dir Einstein? (riem) hahaha de veritat? serà cosa de genis.
Quin objectiu tens amb Floating Islands?
Doncs arribar a poder viure completament de l'artesania. Quin dels teus productes és el teu favorit?
El Floating Strangled (el de la corda al coll)
Per què hauríem d'adquirir una peça teva?
Doncs
perquè tindràs un objecte únic i original que se li ha donat una segona
vida amb una utilitat totalment diferent. Contribuirem en el medi
ambient fent d'un racó de casa teva sigui ben especial. Tens curiositat per aprendre alguna tècnica, material o disciplina nova?
I tant, de moment he començat a fer un curs de forja i soldadura, així que ben aviat posaré noves làmpades a la venda :) Vas
a fires i et dediques a un sector particular, a més, com es viu sent un
home en el sector DIY, un sector majoritàriament femení?
De
moment només he anat a una fira, tot i que podeu trobar els meus
productes en 6 botigues de Barcelona. Això de ser home en un sector de
dones... no és cap problema!! Perfecte doncs!
I què trobes difícil d'aquest sector? Avantatges i inconvenients.
Trobo
difícil vendre un volum suficient quan no és Nadal! (riu) Moltes de les
botigues et reclamen el 50% de les teves vendes, i sent artesà i
treballant peça a peça és molt difícil fer calers! Treballes molt i és
gratificant per a tu perquè ets el ''creador'', però quan mires la
cartera més buida que plena et fa dubtar si ho estàs fent bé. Sí,
és difícil el món de l'artesania, potser falta que la gent hi vegi el
valor afegit que té i ho valori? (mai més ben dit). També moltes vegades
els artesans no els agrada o no en saben prou de tècniques de
màrqueting, això és essencial per vendre... no?
Jo espero
que la gent que ho compra sigui conscient de la feina qui hi ha radera,
i per tant, valori si el preu que té es just o no. Els meus productes
tenen el preu que jo pagaria, força ajustat i apte per a totes les
butxaques. Hi ha gent que fa làmpades similars a les meves que les ven
per mes de 120€, jo per 58€, i els meus testos oscil·len entre 20'50€ a
25'50€. Igual unes classes de màrqueting m'anirien prou bé!! tot i que
he treballat al departament de Màrqueting de Groupalia encarregant-me de
tot el disseny gràfic i algunes nocions les tinc. Intento ser molt
autodidacta, ja que he creat el nom, logotip, web, producte, fotografia,
comercial, en fí, que ho he fet tot jo! tot i això sempre es podrien
millorar molts aspectes si es traspassessin certes feines a tercers,
però clar, menys beneficis per a mi. Floating Islands és com una joguina
meva, i no m'importa si no em faig d'or mentres segueixo jugant.
Ets
dissenyador gràfic, vas decidir viure de la teva feina, crear-te el teu
negoci basat en el reciclatge, l'artesania, suposo que amb moltíssima
il-lusió i esforç, ara que ja portes un temps, com veus aquest ''món
dels negocis''?
Doncs el veig difícil! Tenir bons clients
regulars en el disseny és la clau per sobreviure, i si tinc algun plus
per l'artesania doncs benvingut és. Només he estat en una fira i crec
que és un bon lloc per mostrar els teus productes i arribar directament a
la gent, així que si saps d'alguna fira on creguis que els meus
productes encaixin... fes-m'ho saber!
Per la teva zona,
Barcelona, n'hi ha moltes, i crec que exclusivament de temàtica
d'ecologia, si em ve a la memòria ja t'ho diré ;) En general a la nostra
societat encara no hi ha gaire mentalitat d'emprendre (ja no parlo
només de crear negocis, sinó en general com a visió de vida) i apareix
més del que voldríem el pensament ''millor una feina fixa que et dóna
diners a final de mes'', ''busca't una feina normal, de funcionari,
enxufa't'', com es pot combatre aquest pensament? no és millor potenciar
el pensament de llibertat i que la gent ''creï'' en comptes de
''conformar-se'' i ''apalancar-se''?
Jo crec que quasi tothom
comença amb una feina que creu que li agradarà, comença amb il-lusió
peròa poc a poc la rutina i l'estrès et van obrint els ulls i et fan
pensar en com seria una vida diferent. Com a mínim és el meu cas!
Després de més de dos anys treballant en una empresa que m'absorbia
l'energia, vaig decidir en provar alguna cosa diferent: creure en mi.
Només es viu un cop i hem de ser molt conscients d'això, i un no s'ha de
conformar, ni a la feina ni a la vida en general, la vida ha de valer
la pena i un ha de dur a terme els seus somnis.
Què diries a una persona que vol crear un projecte o l'està creant i vol treballar pel seu compte?
Que
sigui conscient que ser emprenedor és ser més treballador que ningú!
que no es tiri a la piscina, que faci un estudi de mercat, que no
s'enamori de la seva idea, que valori bé si el seu producte-servei
tindrà sortida, i si veu llum verda doncs endavant, amb totes les
forces! molta sort! Floating Islands és també una reivindicació a un estil de vida concret, ecologisme, nova visió del planeta, col-laboracionisme, etc?
Podríem dir que sí! (riu) Com t'agradara que fos Floating Islands en un futur?
M'agradaria
tenir un bon assortit de productes diferents al web, tenir un soci que
m'ajudés en totes les tasques i poder viure plenament d'això.
Digue'm... Una virtut: la capacitat de veure la bellesa. Un defecte: la indecisió. M'agradaria viatjar a... la Patagònia Xilena. Una olor:Gessamí. Un somni: volar i anar molt ràpid entre els arbres d'un bosc. El teu àpat ideal: una bona paella valenciana i un bon got de Cava. Dins el món de l'artesania / DIY admires a...Noni Font (criatures reciclades).
Moltes
gràcies Albert per aquesta estoneta, et desitjo moltíssima sort, molta
feina i que abans del que esperes puguis estar vivint de la teva
artesania :) Ja ens aniràs informant de tot, eh?
Què t'ha semblat el que fa l'Albert? :) Espero les teves respostes als comentaris!
Ah! i recorda, si estàs per Lleida i et ve de gust aprendre a fer bijuteria, està oberta la inscripció per apuntar-te al Curs de Bijuteria Creativa i Complements.
S'ha fet esperar, però per fi la tenim aquí! I és que fa mesos que plantegem amb el Pablo Acosta, àlies Pablo Salvaje, venir a Lleida a fer un taller on aprendre a crear els nostres pròpis segellsd'estampar. I serà el proper dissabte 23 de novembre! Com que trobo que és una persona interessant i de qui es pot aprendre molt, li he fet una entrevista :)
Pablo Acosta és un noi nascut a Sevilla fa vint-i-cinc anys, actualment, i des de fa poc, viu a Barcelona, ciutat en la qual diu que pot trobar més oportunitats artístiques que no pas a la seva ciutat natal. Darrera la seva faceta artística s'amaga la seva vertadera professió, i és que Pablo Acosta és actor, encara que avui dia no sigui la seva dedicació principal. Els primers onze anys professionals van ser així entre cine, teatre i televisió. Segons m'explica, ''avui dia compagino les dues actituds artístiques mentre el pais es va recuperant, encara que potser llavors ja no estaré en territori espanyol." A banda de la seva bessant artística també em conta que "les meves dues grans aficions són bucejar i viatjar, de fet us escric des de Koh Tao, Thalàndia, un paradís del món submarí amb la seva gran barrera de corall''. Tot un privilegi!! Vols saber més sobre ell? continua llegint ;)
Qui és Pablo Salvaje?
Pablo Salvaje és un nen explorant món, un nen salvatge, que fa molt de temps que va oblidar-se de ser ric per ser feliç, no crec en les classes socials, en les fronteres, en els polítics davant el poble, en tener cases, cotxes, luxes, crec en fer diàriament allò que de veritat vulguis fer, i equivocar-te molt també, és clar.
Quan va néixer el teu projecte artístic i per què?
El meu projecte va nèixer de fusionar la il-lustració i l'estampació, a més de ser amic de la gran Geninne, de la qual vaig aprendre molt del que avui sóc. Tot i que ja habia experimentat fa temps amb els materials, amb ella vaig aprendre a donar vida a un bloc de goma i fer alguna cosa totalment personal i que deixés petjada. Encara que abans de Pabo Salvaje, ja tenia al mercat la marca Sweet Tweet, però d'això en parlem en una altra entrevista :) (riu)
I jo em quedo ara amb la intriga... bé, però en parlem un altre dia, eh? Escolta, i... d'on et ve la curiositat pels segells?
M'he criat en una imprempta de les d'abans, de les de Guttenberg, el negoci familiar amb màquines enormes que imprimien a una velocitat vertiginosa, el meu pare grafista i mentre maquetava jo jugava al seu voltant. Per altra banda, la meva mare treballa a Correus i de petit mentre es preparava el seu repartiment, jo segellava la data d'un munt de cartes, així que el món de l'estampació l'he tingut molt present encara que de manera molt diferent de la que jo faig.
Qué interessant... I per què vas escollir aquest nom?
La meva gran passió per la natura i el meu modus vivendi van donar peu a aquest adjectiu de manera natural. I mai més ben dit! (riem) Què representen per a tu els teus dibuixos i segells fets amb il-lustracions? Què t'aporta i què creus que aportes? Crec que els meus segells són només un exemple del vertader art que hi ha en el món natural, la bellesa d'un colibrí no és mèrit meu, tan sols aprofito totes les seves virtuds per obtenir un segell bonic. Algunes persones ja admiraven les balenes, d'altres s'han adonat de la seva magestuositat gràcies als meus segells, amb això estic content.
Què t'inspira? Quins són els teus moments ideals per crear? M'inspira el mar, m'inspira l'univers, m'inspiren les formes de les fulles o la geometria d'una ploma, com es crea una caragolina o com es poden comptar els anys d'un arbre segons les anelles del seu tronc. M'inspiren els insectes que es camuflen o els dibuizos que tenen alguns rèptils i peixos. M'inspira el que hi ha fora de la ciutat, de fet, el meu moment perfecte per crear és de nit quan tothom dorm i es desperten els mussols. La natura té una gran paper en la teva vida, no només apareix en les teves creacions de segells i il.lustracions, sinó també en fotografies, etc. Què et fa sentir?
Per a mi és la meva religió, és una cosa en la qual puc creure perquè la puc veure i perquè em fa veure que estem vius, que no estem sols i perquè les majors lliçons de la vida les he après del comportament animal on el respecte i la intolerància tenen molt més sentit en comparació amb nosaltres, els mamífers ''intel-ligents''. Quin objectiu tens amb els segells que fas? has pensat fer-ne d'altres temàtiques? Sóc un col-leccionista nat i el meu objectiu no és un altre que tenir una gran col-lecció, enorme, de segells de mil cosees diferents, per combinar-los i sorprendre'm a mi mateix del que pugui sorgir, encara que entre la meva col-lecció es poden trobar molts animals, estic preparant-ne una inspirada en cossos celests, constel-lacions de l'univers, en la meva vida havia imaginat que hi havia tanta diversitat allí dalt!
I canviant una mica de tema... em pots recomanar una tinta que ens vagi d'allò més bé per les nostres estampacions?
Les Archival Ink van bastant bé per un ús casolà, mantenen el més mínim detall, s'assequen ràpid i tenen una gamma de colors preciosa. Però tot depèn de l'ús que li vulguis donar, i amb quina tècnica la vulguis emprar. Tinc pendent escriure molt aviat un post amb tota la informació possible perquè és un dels grans dubtes que existeixen entre els afeccionats a aquest art i la gran varietat de tintes que hi ha.
Quina de les teves peces és la teva preferida?
El cor, aquesta peça va ser la primera que vaig tallar, amb la què vaig aprendre i a més, recordo amb molta il-lusió. La simbologia que té per a mi és l'òrgan del cos més passional, va molt relacionada amb el que vaig sentir quan vaig descobrir aquest nou art.
Tens curiositat per aprendre alguna tècnica o disciplina nova? Què t'agradaria fer que no fas?
Dins d'aquest món hi ha molts camps que desconec com latècnica Batik o latècnica Lumi, però a més, m'agradaria començar amb la ceràmica, combinar aquest art amb l'estampació. Encara que ara estic preparant tirades de teles enormes per futures creacions amb els meus segells.
Per què hauría de tenir un dels teus segells o venir a algun dels tallers que fas? En tots els meus tallers sempre dic el mateix, un 25% és per aprendre però un 75% és per divertir-se, conèixer gent nova, fer alguna cosa totalment diferent perquè sempre que veig treballar al grup em recorden als nens a l'escola, alguns concentrats, altres rient i els altres copiant-se del company. Jo gaudeixo el doble. Pel que fa a les peces... és una cosa més personal, a mi per exemple m'agrada comprar a petits artistes perquè em sembla un art nou i fresc, a més de tenir alguna cosa d'aquestes persones, m'agrada donar suport a qui creu en sí mateix, i amb aquesta compra i venda també es crea un víncle, una connexió invisible però existent. És quelcom de persona a persona, el client coneix l'origen i quan em compren un segell d'alguna manera ja imagina com pot ser aquella persona i sé que ha confiat en mi, això ho valoro molt. Actualment totes les activitats manuals, el DIY, ... està de moda, per què creus que és així? quin futur li veus?
Hi ha moltes opinions al respecte al tema, hi ha qui augura un futur curt i hi ha qui creu que n'hi ha per estona, però la realitat és que des de sempre hi ha hagut persones creant a casa, i moltes, la única diferència és que ara estem envoltats de xarxes socials on podem mostrar el nostre treball i a més, obtenir una crítica quasi instantània d'allò que crees nou. Y això et manté despert i amb ganes de més, abans ho ensenyaves a familiars i amics, si avui tallo un segell aquesta mateixa nit el pot estar veient algú a Austràlia. I hi ha gustos per a tots, tothom té el seu lloc. Per tant, no li veig caducitat, és una evolució.
Quina opinió en tens sobre el món de l'artesania?
Com en tots els altres mons hi ha de tot, des d'aquell que fa art humilment fins aquell que creu en això perquè li veu un fil comercial. Dit això, crec que tot cau pel seu propi pes i al final es depura i queda el millor de cada casa, i jo sóc partidari de fer-ho amb tota la teva passió, potser no agradarà a tothom, però serà autèntic. I parlant d'autenticitat, no tot val. Tot aquest sector és bastant femení, com es veu un home entre tanta dona?
Doncs crec que algú hauria de trencar el gel, i afortunadament en els tallers cada vegada hi ha més nois, penso que quan el taller és més divers, s'apren el doble perquè hi ha més diferències en els gustos i opinions. A més, és una oportunitat per fer alguna cosa nova amb la teva parella, i si el profe és un home sembla que no fa tanta por. Es va desmuntant aquesta idea de ''reunió de noies'' per transformar-se en ''equips creatius'' on no importa el sexe, sinó allò nou que desitges aportar. No obstant, m'ho passo pipa amb els tallers només de noies, i això ho noten.
Què trobes difícil d'aquest sector? aventatges i inconvenients.
Els avantatges i inconvenients em semblen els mateixos segons per on es mirin, de moment ets tu el teu propi amo, i et dóna llibertat peròhas de ser el doble de responsable, et crees el teu propi horari però igual que el crees és fàcil saltar-se'l i això no pot passar, però el principal avantatge és fer el que et fa feliç, el principal inconvenient, no et pots adormir, és un sector que evoluciona ràpid i no estàs sol.
Què li recomanaries a una persona que vol emprendre el seu propi negoci artístic?
Li diria l'únic que em funciona a mi, lluitar pel que creus i no esperar agradar a tothom, si fas les coses amb passió trobaràs la resposta. Ser fidel i saber que és millor tenir deu seguidors autèntics que mil de ficticis. El més difícil de ser empresari és que tot ho fas tu, des del producte, la comercialització, el packaging, l'enviament... et converteixes en l'home aranya amb vuit potes i una xarxa ''social'' que mantenir activa, la teva botiga.
Disme...
Una virtud: la positivitat Un defecte: la preocupació Un color: tota la gamma de blaus... molts Un somni: recorrer el món i exprimir-lo Una botiga: Vostok Printing Shop, un paradis de l'estampació. Una sèrie de dibuixos animats: Hora d'aventures! Una beguda: un suc de fruites recen batut i fresquet! Escoltes:Bon Iver Admires a... Geninne Zlatkis
Com et veus d'aquí vint anys? Em veig amb 45, a la muntanya però amb vistes al mar, Tarifa potser, bucejant pel matí i creant per la tarda, rodejat d'animals i menjant del meu hort.
Moltes gràcies per dedicar-te aquesta estona a respondre totes aquestes preguntes, Pablo, ha estat realment molt interessant, estariem hores i hores parlant... Et desitjo molta sort i manten-nos al corrent de tot el que vas fent, eh? :)
Si vols saber més informació sobre el Pablo, pots visitar el seu blog, o web o seguir-lo a través de Facebook o Instagram sota el nom Pablo Salvaje.
Espero que t'hagi agradat l'entrevista i si tens ganes de conèixer-lo en persona i gaudir del magnific taller que farà el proper 23 de novembre a Lleida, he obert nou grup per la tarda! T'animes? ;) més informació AQUÍ.
També dir-te que les inscripcions per poder anar en autocar des de Lleida a la fira Creativa Barcelona 2013 encara estan obertes. Més informació AQUI. Per últim, si vols rebre abans que ningú totes les novetats sobreCraft & Artistsi informació addicional subscriure't a la NEWSLETTER especial, pots fer-ho clissantAQUÍ, ah! i també he creat perfil a Instagram, pots seguir-lo AQUÍ.
Per últim, si
creus que aquests continguts són interessants, si us plau , comparteix-los amb els
teus amics! i... si escrius un comentari amb la teva opinió, t'estaré
molt agraïda! :) Gràcies!!!!!
El sol i el bon clima ens confirma que ja tenim la primavera aquí! I quan arriba la primavera que la sang altera, les olors de flors, els colors... t'algren el dia :) Es potencien els nostres sentits, tenim ganes de sortir al carrer, prendre el solet, riure, cantar... I paro una mica que se me'n va l'olla :) tot això ve perquè avui vull presentar-te unes artesanes que són dues expertes en aquest món de les olors i les flaires, i és que fan sabons! :) i altres productes cosmètics, m'acompanyes?
Sabonaire el formen dues noies, la Núria Sorribes i la Núria Riambau, de Corbera de Llobregat . La Núria S. té 33 anys, és bibliotecària i per amor sabonaire. M'explica que ja de ben petita remenava les olles per fer sabons, cremes i ungüents amb la seva àvia i diu que és d'ella de qui ha heretat la passió per la natura i els coneixements de les plantes remeieres. Per altra banda, la Núria R. es va formar en Traducció i Interpretació i va entrar al món dels sabons i la cosmètica natural després d'anys d'exercir aquesta passió a l'ombra.
Què és Sabonaire?
Núria S._ Sabonaire és un projecte per recuperar l'artesania del sabó. Reinventem les fórmules tradicionals utilitzant ingredients de
procedència ètica i les adaptem per fer-les més actuals.
Quan va néixer? Per quin motiu, què us va portar a crear-lo?
Núria S._ Sabonaire va néixer ara fa un any i mig per la necessitat de
reinventar-nos com a artesanes i per donar un nou rumb a les nostres
vides professionals.
Per què vau escollir aquest nom?
Núria S._ Va sorgir entre les rialles i per casualitat, tot i ser un nom molt
descriptiu! La idea era donar un nom que resultés actual, descriptiu
i divertit. El primer nom que ens va sortir va ser Savoir faire,
que era una barreja en francès de "sabó" i de "saber
fer", que si ho dius ràpidament ens inspirava a alguna cosa com
SABONAIRE. Ja ho tenim: clar i català Què rep- resenta per a vosaltres? Què us aporta i què creieu que aporteu? Núria S._ M'aporta treballar de la teva afició, és una sort que valorem molt, ja que moltes vegades no ho pots fer. Núria R._ Representa poder viure de fer una cosa que t'agrada, que ja és un gran què!! Per a mi suposa la incursió en el món de l'artesania i la creativitat de manera que se n'obtenen uns resultats beneficiosos per al client. I això és el que crec que li aportem: un producte artesanal, natural i ecològic en la mesura que podem que té uns beneficis en el seu benestar. Això és molt gratificant.
Quins productes elaboreu? Núria S._ El nostre producte principal són els sabons, però també fem cremes, bàlsams labials, tònics facials, sals de bany, olis per a massatges i xampús. També elaborem productes personalitzats com per exemple els sabons per a ocasions especials ideals per a bodes o batejos.
Quines tècniques i materials empreu per fer-los? Núria S._ Els nostres sabons s'elaboren de forma compeltament artesanal i per tal de no malmetre les propietats dels ingredients, els fabriquem en fred. Utilitzem de base olis, greixos i olis essencials sempre d'origen vegetal i de primera qualitat, mai reciclats. Tampoc fem servir colorants, consevants o additius químics. De fet, abans de posar-los a la venda, han estat testats per nosaltres mateixes. Mai vendríem un producte que no utilitzem nosaltres.
Què us inspira? Hi ha algun moment ideal per elaborar els productes? Núria S._ Personalment m'inspiren moltes coses! Potser que un dia vagis caminant per qualsevol lloc (pot ser per la muntanya, el tren o per la ciutat) i que et vingui al cap una recepta. Núria R._ Per fer sabons s'ha de tenir presents molts factors climatològics: els dies que hi ha humitat o a l'hivern els sabons s'han de preservar en un lloc sec perquè no suin i no es malmetin les seves propietats. Tampoc no és convenient que els toqui el soldirectament, ja que perden duresa i color.
Teniu curiositat per aprendre alguna tècnica, material o disciplina nova? Núria S._ Curiositat, tota i més! ;) Tenim sempre moltes ganes de veure tècniques noves i sempre estem fent cursos per aprendre a reciclar-nos. El món dels sabons és molt antic però sempre hi ha coses noves per aprendre. Núria R._ Pel que fa al sabó, personalment m'agradaria aprofundir en la tècnica de fer sabó refós, amb restes de sabons que no han sortit com voldríem. I pel que fa a la cosmètica natural, m'agradaria aprendre més sobre les tècniques de fabricació de productes que estimulin la millora natural de la pell i els cabells. Quin objectiu teniu amb Sabonaire? Núria S._ Continuar treballant i poder fer tantes bombolles com sigui possible.
Quin dels productes que feu és el vostre favorit? Núria S._ Un? Ostre, ho poses difícil! ;) Potser el sabó de pastanaga i oli d'hipèric i el xampú de gerani. Núria R._ A mi m'agrada molt el sabó d'espígol, fet amb infusió d'espígol congelada per conservar-ne millor les propietats. Però un de sol és difícil, eh! La crema de contorn d'ulls amb base de rosa mosqueta també m'agrada molt. Per què hauríem d'adquirir un producte vostre? Núria R._ Perquè hi posem tot el nostre amor quan els fem, seria un bon motiu? ;) Per contribuir a la cadena d'afavorir les petites empreses versus les grans multinacionals? Perquè fabriquem el producte de manera artesanal. Perquè elaborem un producte que respecta el medi ambient i que beneficia el qui el compra sense malmetre'l. Se m'acudeixen un munt més de perquès...
Aneu a fires, i us dediqueu a un sector particular, com veieu el món de l'artesania? Núria S._ Anem a fires d'artesania. Ara per ara les fires són una mica complicades com a conseqüència del moment actual que estem vivint. Aquesta casuística econòmica fa que les persones tinguin menys ganes de consumir i, per contra, moltes més d'aprendre a fer coses per elles mateixes. Per aquest motiu estem tenint molt bon públic en els tallers de sabons que fem. Els nostres alumnes passen una bona estona i s'emporten a casa un sabó personalitzat fer per ells mateixos. Què trobeu difícil d'aquest sector? Avantatges i inconvenients. Núria S._ El sector de l'artesania no està passant per un dels seus millors moments, tot i que la gent valora l'esforç, la dedicació i els ingredients de bona qualitat. Sovint costa lluitar contra productes que vénen de llocs on no es tenen en compte les condicions laborals ni mediambientals.
Com us agradaria que fos Sabonaire en un futur? Núria S._ Ens agradaria poder viure dignament fent el que més ens agrada Com us veieu d'aquí a 20 anys Núria S._ Em veig amb un parell d'arrugues de més, però molt ben posades! I remenant l'olla dels sabons. Núria R._ Amb el mateix esperit que fa vint anys, espero!
Una virtud Núria S._ La puntualitat Núria R._ La curiositat Un defecte Núria S._ La puntualitat Núria R._ Això no voldràs que t'ho digui aquí, oi? ;) T'agradaria viatjar a... Núria S._ Als meu somnis... Núria R._ Sóc molt casolana, no somnio en viatjar enlloc. Tot i que el Brasil és una assignatura pendent. Una olor Núria S._ Les bones. Núria R._ Qualsevol olor que em provoqui sensacions. Un somni Núria S._ Viatjar. Núria R._ A curt termini, tirar endavant Sabonaire. El teu dinar o sopar ideal Núria S._ Pa amb tompàquet. Núria R._ Regat amb un bon vi Dins el món de l'artesania admiresa a... Núria S._ La bona gent.
I fins aquí aquesta nova entrevista! :) gràcies noies per l'estona! I a tu, si vols contactar amb Sabonaire o tenir-ne més informació... Per escriure'ns: sabonaire@gmail.com Per espiar-nos: www.facebook.com/pages/Sabonaire Per parlar-nos 678463327 / 629180217
Et
recordo que les INSCRIPCIONS per als Tallers de Setmana Santa a Lleida
encara estan obertes, pots tenir-ne més informació clicant sobre la
imatge, no t'ho perdis!!! :D i ben aviat la PROGRAMACIÓ D'ABRIL DE NOUS TALLERS!
Si estàs interessat/da en rebre la nostra Newsletter amb tota l'actualitats d'activitats i tallers, etc. que organitzem pots inscriure-t'hi omplint aquest formulari.
I si vols que tots els articles del blog t'arribin al correu electrònic també t'hi pots apuntar (omple el requadret de la columna de la dreta, a dalt).
Si
creus que aquests continguts són interessants, comparteix-los amb els
teus amics! i... si escrius un comentari amb la teva opinió, t'estaré
molt agraïda! :)
