Entrevista Pablo Salvaje: La Natura, un estil de Vida

S'ha fet esperar, però per fi la tenim aquí! I és que fa mesos que plantegem amb el Pablo Acosta, àlies Pablo Salvaje, venir a Lleida a fer un taller on aprendre a crear els nostres pròpis segells d'estampar. I serà el proper dissabte 23 de novembre! Com que trobo que és una persona interessant i de qui es pot aprendre molt, li he fet una entrevista :)

Pablo Acosta és un noi nascut a Sevilla fa vint-i-cinc anys, actualment, i des de fa poc, viu a Barcelona, ciutat en la qual diu que pot trobar més oportunitats artístiques que no pas a la seva ciutat natal. Darrera la seva faceta artística s'amaga la seva vertadera professió, i és que Pablo Acosta és actor, encara que avui dia no sigui la seva dedicació principal. Els primers onze anys professionals van ser així entre cine, teatre i televisió. Segons m'explica, ''avui dia compagino les dues actituds artístiques mentre el pais es va recuperant, encara que potser llavors ja no estaré en territori espanyol." A banda de la seva bessant artística també em conta que "les meves dues grans aficions són bucejar i viatjar, de fet us escric des de Koh Tao, Thalàndia, un paradís del món submarí amb la seva gran barrera de corall''. Tot un privilegi!! Vols saber més sobre ell? continua llegint ;)

Qui és Pablo Salvaje?

Pablo Salvaje és un nen explorant món, un nen salvatge, que fa molt de temps que va oblidar-se de ser ric per ser feliç, no crec en les classes socials, en les fronteres, en els polítics davant el poble, en tener cases, cotxes, luxes, crec en fer diàriament allò que de veritat vulguis fer, i equivocar-te molt també, és clar.

Quan va néixer el teu projecte artístic i per què?

El meu projecte va nèixer de fusionar la il-lustració i l'estampació, a més de ser amic de la gran Geninne, de la qual vaig aprendre molt del que avui sóc. Tot i que ja habia experimentat fa temps amb els materials, amb ella vaig aprendre a donar vida a un bloc de goma i fer alguna cosa totalment personal i que deixés petjada. Encara que abans de Pabo Salvaje, ja tenia al mercat la marca Sweet Tweet, però d'això en parlem en una altra entrevista :) (riu) 

I jo em quedo ara amb la intriga... bé, però en parlem un altre dia, eh? Escolta, i... d'on et ve la curiositat pels segells? 

M'he criat en una imprempta de les d'abans, de les de Guttenberg, el negoci familiar amb màquines enormes que imprimien a una velocitat vertiginosa, el meu pare grafista i mentre maquetava jo jugava al seu voltant. Per altra banda, la meva mare treballa a Correus i de petit mentre es preparava el seu repartiment, jo segellava la data d'un munt de cartes, així que el món de l'estampació l'he tingut molt present encara que de manera molt diferent de la que jo faig. 

Qué interessant... I per què vas escollir aquest nom?

La meva gran passió per la natura i el meu modus vivendi van donar peu a aquest adjectiu de manera natural.
I mai més ben dit! (riem)
Què representen per a tu els teus dibuixos i segells fets amb il-lustracions? Què t'aporta i què creus que aportes?
 Crec que els meus segells són només un exemple del vertader art que hi ha en el món natural, la bellesa d'un colibrí no és mèrit meu, tan sols aprofito totes les seves virtuds per obtenir un segell bonic. Algunes persones ja admiraven les balenes, d'altres s'han adonat de la seva magestuositat gràcies als meus segells, amb això estic content.

Què t'inspira? Quins són els teus moments ideals per crear?
M'inspira el mar, m'inspira l'univers, m'inspiren les formes de les fulles o la geometria d'una ploma, com es crea una caragolina o com es poden comptar els anys d'un arbre segons les anelles del seu tronc. M'inspiren els insectes que es camuflen o els dibuizos que tenen alguns rèptils i peixos. M'inspira el que hi ha fora de la ciutat, de fet, el meu moment perfecte per crear és de nit quan tothom dorm i es desperten els mussols.

La natura té una gran paper en la teva vida, no només apareix en les teves creacions de segells i il.lustracions, sinó també en fotografies, etc. Què et fa sentir?

Per a mi és la meva religió, és una cosa en la qual puc creure perquè la puc veure i perquè em fa veure que estem vius, que no estem sols i perquè les majors lliçons de la vida les he après del comportament animal on el respecte i la intolerància tenen molt més sentit en comparació amb nosaltres, els mamífers ''intel-ligents''.
Quin objectiu tens amb els segells que fas? has pensat fer-ne d'altres temàtiques?
Sóc un col-leccionista nat i el meu objectiu no és un altre que tenir una gran col-lecció, enorme, de segells de mil cosees diferents, per combinar-los i sorprendre'm a mi mateix del que pugui sorgir, encara que entre la meva col-lecció es poden trobar molts animals, estic preparant-ne una inspirada en cossos celests, constel-lacions de l'univers, en la meva vida havia imaginat que hi havia tanta diversitat allí dalt!

I canviant una mica de tema... em pots recomanar una tinta que ens vagi d'allò més bé per les nostres estampacions? 

Les Archival Ink van bastant bé per un ús casolà, mantenen el més mínim detall, s'assequen ràpid i tenen una gamma de colors preciosa. Però tot depèn de l'ús que li vulguis donar, i amb quina tècnica la vulguis emprar. Tinc pendent escriure molt aviat un post amb tota la informació possible perquè és un dels grans dubtes que existeixen entre els afeccionats a aquest art i la gran varietat de tintes que hi ha. 

 Quina de les teves peces és la teva preferida?

El cor, aquesta peça va ser la primera que vaig tallar, amb la què vaig aprendre i a més, recordo amb molta il-lusió. La simbologia que té per a mi és l'òrgan del cos més passional, va molt relacionada amb el que vaig sentir quan vaig descobrir aquest nou art.

Tens curiositat per aprendre alguna tècnica o disciplina nova? Què t'agradaria fer que no fas?

Dins d'aquest món hi ha molts camps que desconec com la tècnica Batik o la tècnica Lumi, però a més, m'agradaria començar amb la ceràmica, combinar aquest art amb l'estampació. Encara que ara estic preparant tirades de teles enormes per futures creacions amb els meus segells.

Per què hauría de tenir un dels teus segells o venir a algun dels tallers que fas?
En tots els meus tallers sempre dic el mateix, un 25% és per aprendre però un 75% és per divertir-se, conèixer gent nova, fer alguna cosa totalment diferent perquè sempre que veig treballar al grup em recorden als nens a l'escola, alguns concentrats, altres rient i els altres copiant-se del company. Jo gaudeixo el doble. Pel que fa a les peces... és una cosa més personal, a mi per exemple m'agrada comprar a petits artistes perquè em sembla un art nou i fresc, a més de tenir alguna cosa d'aquestes persones, m'agrada donar suport a qui creu en sí mateix, i amb aquesta compra i venda també es crea un víncle, una connexió invisible però existent. És quelcom de persona a persona, el client coneix l'origen i quan em compren un segell d'alguna manera ja imagina com pot ser aquella persona i sé que ha confiat en mi, això ho valoro molt.
Actualment totes les activitats manuals, el DIY, ... està de moda, per què creus que és així? quin futur li veus?

Hi ha moltes opinions al respecte al tema, hi ha qui augura un futur curt i hi ha qui creu que n'hi ha per estona, però la realitat és que des de sempre hi ha hagut persones creant a casa, i moltes, la única diferència és que ara estem envoltats de xarxes socials on podem mostrar el nostre treball i a més, obtenir una crítica quasi instantània d'allò que crees nou. Y això et manté despert i amb ganes de més, abans ho ensenyaves a familiars i amics, si avui tallo un segell aquesta mateixa nit el pot estar veient algú a Austràlia. I hi ha gustos per a tots, tothom té el seu lloc. Per tant, no li veig caducitat, és una evolució. 

 Quina opinió en tens sobre el món de l'artesania?

Com en tots els altres mons hi ha de tot, des d'aquell que fa art humilment fins aquell que creu en això perquè li veu un fil comercial. Dit això, crec que tot cau pel seu propi pes i al final es depura i queda el millor de cada casa, i jo sóc partidari de fer-ho amb tota la teva passió, potser no agradarà a tothom, però serà autèntic. I parlant d'autenticitat, no tot val.
Tot aquest sector és bastant femení, com es veu un home entre tanta dona?

Doncs crec que algú hauria de trencar el gel, i afortunadament en els tallers cada vegada hi ha més nois, penso que quan el taller és més divers, s'apren el doble perquè hi ha més diferències en els gustos i opinions. A més, és una oportunitat per fer alguna cosa nova amb la teva parella, i si el profe és un home sembla que no fa tanta por. Es va desmuntant aquesta idea de ''reunió de noies'' per transformar-se en ''equips creatius'' on no importa el sexe, sinó allò nou que desitges aportar. No obstant, m'ho passo pipa amb els tallers només de noies, i això ho noten. 

Què trobes difícil d'aquest sector? aventatges i inconvenients.

Els avantatges i inconvenients em semblen els mateixos segons per on es mirin, de moment ets tu el teu propi amo, i et dóna llibertat però has de ser el doble de responsable, et crees el teu propi horari però igual que el crees és fàcil saltar-se'l i això no pot passar, però el principal avantatge és fer el que et fa feliç, el principal inconvenient, no et pots adormir, és un sector que evoluciona ràpid i no estàs sol.

Què li recomanaries a una persona que vol emprendre el seu propi negoci artístic?

Li diria l'únic que em funciona a mi, lluitar pel que creus i no esperar agradar a tothom, si fas les coses amb passió trobaràs la resposta. Ser fidel i saber que és millor tenir deu seguidors autèntics que mil de ficticis. El més difícil de ser empresari és que tot ho fas tu, des del producte, la comercialització, el packaging, l'enviament... et converteixes en l'home aranya amb vuit potes i una xarxa ''social'' que mantenir activa, la teva botiga.

 Disme... 

Una virtud: la positivitat
Un defecte: la preocupació
Un color: tota la gamma de blaus... molts
Un somni: recorrer el món i exprimir-lo
Una botiga: Vostok Printing Shop, un paradis de l'estampació.
Una sèrie de dibuixos animats: Hora d'aventures!
Una beguda: un suc de fruites recen batut i fresquet!
Escoltes: Bon Iver
Admires a... Geninne Zlatkis

Com et veus d'aquí vint anys?
Em veig amb 45, a la muntanya però amb vistes al mar, Tarifa potser, bucejant pel matí i creant per la tarda, rodejat d'animals i menjant del meu hort.

Moltes gràcies per dedicar-te aquesta estona a respondre totes aquestes preguntes, Pablo, ha estat realment molt interessant, estariem hores i hores parlant... Et desitjo molta sort i manten-nos al corrent de tot el que vas fent, eh? :) 

Si vols saber més informació sobre el Pablo, pots visitar el seu blog, o web o seguir-lo a través de Facebook o Instagram sota el nom Pablo Salvaje.

Espero que t'hagi agradat l'entrevista i si tens ganes de conèixer-lo en persona i gaudir del magnific taller que farà el proper 23 de novembre a Lleida, he obert nou grup per la tarda! T'animes? ;) més informació AQUÍ. 

Et recordo també que el diumenge 24 farem amb la Judit Solans Taller de ganxet: fem floquets de neu, més informació AQUÍ.  

També dir-te que les inscripcions per poder anar en autocar des de Lleida a la fira Creativa Barcelona 2013 encara estan obertes. Més informació AQUI. 
Per últim, si vols rebre abans que ningú totes les novetats sobre Craft & Artists i informació addicional subscriure't a la NEWSLETTER especial, pots fer-ho clissant AQUÍ, ah! i també he creat perfil a  Instagram, pots seguir-lo AQUÍ.

Per últim, si creus que aquests continguts són interessants, si us plau , comparteix-los amb els teus amics! i... si escrius un comentari amb la teva opinió, t'estaré molt agraïda! :) Gràcies!!!!!