dijous, 31 de desembre del 2015

L'any en que podia haver mort, però vaig decidir Viure

És freqüent fer balanç del que has viscut durant l'any en aquestes dates, veure què hem fet, com ha anat i pensar en nous objectius per a l'any que entra. Normalment no escric, potser, a nivell tan personal però la veritat és que avui necessito expressar-me i explicar-te moltes de les coses que sento, potser per tancar una porta i obrir-ne una altra? 
Si algú m'hagués dit fa 365 dies que aquest 2015 viuria tot el que m'ha tocat viure... la veritat és que l'hagués tractat de boig. I potser la clau resta aquí, en viure, perquè quan menys t'ho esperes pots estar de camí a l'altre barri, o, encara pitjor, passar el dia a dia amb el cor bategant però l'ànima inerta.
No ha estat un any gens fàcil, ha estat dur, duríssim, extrem, fred i solitari. Fa poc més d'un any em començava a fer moltes preguntes, venia d'un 2014 carregat d'activitat i d'aventures, potser també una mica d'estrés, i com dic jo va iniciar-se la meva revolució interior. Va seguir amb la recerca de més respostes, curiositat, preguntes i ganes insaciables de descobrir, de saber més... noves idees en ment, noves amistats... i de sobte, quan creia que estava iniciant un nou camí, pam, el destí, la vida o dis-li com vulguis em va fer fotre una bona patacada, en aquest cas literal, però també vital. Un dia que estava sent fantàstic, on havia tret el millor de mi, però no n'hi va haver prou, vaig acabar amb una cama enguixada i amb l'altra envenada, sense poder caminar i amb una dependència pràcticament del 100%. Fa uns mesos t'explicava com m'estava anant. Han estat lesions físiques sí, però hi ha hagut molt més que això. M'he passat més de sis mesos de baixa, no ha estat pas una tonteria, el meu cos no reaccionava bé i no em curava. A vegades penso que la nostra "carcassa" és més sàvia del que ens pensem, i que tot aquest temps simplement m'estava demanant que em cuidés, que em curés, no només les lesions òssies, sinó també les ferides més internes, de la ment, del meu jo. Ara miro enrera i m'adono que realment la salut és el més important de tot, quan et fas mal o algú proper ho pateix, això passa per davant de qualsevol cosa, no hi ha excusa vàlida. Afortunadament ja no sento tant de dolor quan recordo algunes escenes, ajuda que ja estic bé, (per dir-ho d'alguna manera perquè mai he tornat a estar com abans de caure, però tot va en progressió i a millor, ja ens entenem) i que he recuperat part de la meva vida, la mobilitat i el poder de decisió. I em pensava que això era tot, que el dia que tindria l'alta tot tornaria a ser com abans, tot tornaria a ser com si retrocedís en el temps a l'11 d'abril just abans de caure. I no. La vida em regalava una nova sorpresa, aquest cop altra vegada inesperada i amarga: la incertesa. Després d'unes ''vacances-recuperació'' amb els meus pares, vaig tornar a Lleida més que il.lusionada, com una nena amb sabates noves que diuen, amb temor de com seria tot ara, però amb la sensació de començar alguna cosa, d'iniciar una nova etapa, poder fer més coses, gaudir més dels meus, viatjar, compartir, estimar,... i res més lluny de la realitat però completament diferent. De sobte davant els teus ulls t'adones que ja mai més res serà igual, que per bé o per mal estàs saltant de capítol, estrepitosament, a la força, i no vols mirar enrera, t'aferres, renegues del canvi, però ja no hi ha marxa enrera. T'adones que hauràs de continuar sola. Que sí, només em faltava això, una última hòstia, ben grossa, per haver de separar-te d'una de les persones més importants de la teva vida, 9 anys al teu costat i ara, res? perdre-la, o encara que entre llàgrimes esgarrapades de les profunditats, serà potser la manera de guanyar-la més endavant? És inevitable preguntar-se per què, no entendre, no saber, esperar respostes que espero que algun dia arribin... No passa minut que no hi pensi, que no recordi, que no enyori, que m'agradaria tornar al passat per canviar coses, tot i que sempre he fet el que he pogut i cregut, de cor. Desitjo amb totes les meves forces retrobar-lo, parlar-hi, però ara mateix crec que no pot ser, necessitem espai, tot es posarà a lloc, tot serà com hagi de ser, segur, he de seguir.

Gràcies a aquest 2015 he pogut sentir el patiment més angoixant, i he notat com si unes mans gèlides t'arranquessin la vida i volguessin xuclar-te les espurnetes de llum que et queden, dir que m'he sentit trista és poc, més aviat he sentit la mort directament, la mort en vida, però no em preguntis com, he renascut. Continuo passant mals moments, hi ha instants que són insuportables i que no sé com arrancar-me'ls de sobre, els pensaments m'ataquen!!! però tot i això he decidit que només hi ha dos camins possibles, la mort o la vida, i he decidit viure. Potser penses que és molt dràstic el que estic dient, però és així. Quants de nosaltres vivim biològicament però som com una ànima en pena? ens comportem com no som, fem el que no volem, ens conformem amb el que ens arriba, no diem ni expressem el que sentim, simplement ens ho traguem, patiment disfressat de rutina, respirem perquè ho hem de fer, caminem a la deriba i sense rumb perquè algun dia algú ens va dir que així havia de ser, sense preguntar-nos gaire, vivint sense viure, sent qui no ets, sinó qui volen que siguis, deixant-te endur per les pors, les inseguretats, per allò que tens amagat en el teu desconegut subcsonscient, ''encasillat'', sense saber que pots evolucionar i canviar, ser millor, corrent perquè no tinguis temps de qüestionar-te res, de trobar-te, de fugir de tu mateix per veure't amb uns altres ulls, redescobrir-te, escoltar-te i evolucionar: ser tu.
I ja t'he dit que ja no hi ha volta enrera, ja no... Tota aquesta tortura, tot aquest malestar extrem, sense sentit, sense òrbita, que et fa perdre l'oremus, l'energia i la vitalitat a mi m'ha permès viure. Mirar endins i adonar-me del que estava passant. Afrontar el dolor i seguir treballant per veure quins són els entrebancs, seguir gratant entre llàgrimes, por i desesperació, per arribar a l'arrel de tot, al naixement dels traumes, dels problemes, de les pors, de les petites grans coses que et mantenen lligada, a les creences que no et deixen ser tu ni gaudir en essència, de tu mateixa i dels qui més estimes. Jo sola m'he i m'estic afrontant a tot això, i ja et dic que no sé ni com però me n'estic ensortint! Algun dia vaig arribar a pensar que sí, que em moria de veritat, però no ha estat així, no m'he mort, per sort teva, sinó ara no tindries a algú que t'estés explicant totes aquestes coses potser un pèl surrealistes, oi? però que hi són i no s'han d'amagar. Sóc valenta? sí i no, prefereixo dir que sóc conscient que només jo tinc la responsabilitat de la meva vida, sóc responsable de cada pas, de cada acció i emoció, i, per tant, accepto el que em pugui trobar fins fer net. Buido la motxilla. Ja no tolero més patiment, angoixa, excuses, limitacions, preocupacions i merdes pròpies i alienes, ja en tinc prou. Com a mínim he omplert el cupo de tot 2016.
Desitjo el millor per a tothom, sobre tot pels qui m'estimo, sense cap dubte i a pesar del que hagi pogut passar. M'enfoco, a poc a poc, al benestar, a les il-lusions, com a bona somiatruites que sempre he sigut, aplaudeixo les anades de bola, les bogeries i tot allò que sempre et diuen que ''no et sortirà bé'', i jo dic ''I per què no?'', ara més que mai, i espero que el 2016 en sigui la prova, em llenço al buit, perquè ja no tinc por de (quasi) res, ja no hi tinc res a perdre, perquè tocar fons o et destrueix o et fa impulsar per tirar cap amunt, molt més del que haguéssis pensat, molt més del que hagéssis imaginat. Perquè acabo l'any amb un regust molt i molt estrany, barreja entre l'amargor i la dolçor, sabent millor qui tinc a la bora, qui m'estima, qui vol seguir-ho fent, viatjant al meu costat a pesar de tot, dels defectes i les incompatibilitats, i també havent-me d'acomiadar de molt, també a una part de mi mateixa que m'ha acompanyat durant molts anys i que ara ja no necessito, si és que mai l'he necessitat. Potser a això és el que anomenen ''deixar anar'', tan fàcil de dir i tan difícil de fer.
Tinc la certesa que ara tot torna a començar, és un nou cicle, una nova vida, una nova oportunitat. De la catarsi total, del pet i caos complet de la teva vida fins ara en sorgeix un bri de llum, una tendra floreta carregada d'energia i passió, plena d'esperança. Tot anirà bé, tot es posarà a lloc, ho estas fent molt bé, no et preocupis, tot anirà bé.

I si encara m'estàs llegint et dic que estic súper, súper orgullosa de tu, perquè potser sense tu, jo no hi seria, perquè tots podem fer una mica per tothom, per qui ens importa, i amb petitets gestos has fet molt i t'estic molt agraïda, espero que sigui per molts anys més!
També t'he de dir que tot aquest viatge interior que encara dura (algun dia faré la volta al món, però de veritat jeje), ben aviat extreurà un dels seus fruits, si no hi ha res d'última hora la primera quinzena de gener inauguro nou projecte, ara sí que va de debò! T'ho faré saber, no pateixis :)

I per avui queda tot dit, gràcies per ser-hi, per intentar-me entendre, per llegir-me i recorda que el més important ets tu i la teva vida, pregunta't i dona't respostes, no tinguis por, encara que costin o no les entenguis, cuida't i mima't, serà la millor manera d'estar bé amb tu, amb el teu entorn i viure una vida plena i encara soni a tòpic, realment feliç. És la conlusió que n'extrec d'aquest 2015. El 2016 serà una nova porta a noves oportunitats, noves persones, noves experiències, molta creativitat, noves sensacions i noves incerteses. Veurem que passa!
El 2016 tenim a les nostres mans una nova oportunitat de viure, no la desaprofitis.

Fins l'any que ve!!!


I si vols estar al dia de tot...


diumenge, 27 de desembre del 2015

Taller Cal.ligrafia amb Pinzell a Lleida

Avui estic molt contenta d'anunciar-te el que serà el primer taller monogràfic del 2016, i és un taller que tenia moltíssimes ganes de fer, aprendre Cal-ligrafia!

TALLER DE CAL-LIGRAFIA AMB PINZELL A LLEIDA
+ Demo Especial amb Retoladors Tombow


T'agrada quan veus alguna cosa de cal.ligrafia a Pinterest però no saps com fer-ho? T'agradaria aprendre a fer cal.ligrafia amb pinzell i fer un cartell per a decorar? Doncs 23 de Gener a Lleida ho podràs aprendre!
En aquest taller aprendrem la tècnica de la cal.ligrafia amb pinzell des de l'inici, pas a pas, fent exercicis i resolent tots els dubtes que tinguis, per a què desprès puguis seguir creant a casa i aplicant-ho a tots els teus treballs i manualitats.
Amb la cal.ligrafia podràs fer moltíssimes coses, des de targetes del Project Life a postals, layouts cartells, invitacions, etiquetes, segells... 

A més a més, per complementar la jornada l'Alba ens farà un petit taller demostració de cal-ligrafia amb els retoladors Tombow, una eina súper divertida d'usar i amb la que pots aconseguir també uns resultats molt i molt xulos. T'animes? segueix llegint per saber més detalls...

DIA: 23 de gener del 2016
HORARI: de 9.30 a 13.00h
LLOC: Lleida. (el local concret t'ho diré pròximament)
PREU: 35€* (tots els materials inclosos)
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
Laia Martínez, craftandartists@gmail.com, Tel. 660854459 (truca'm o envia Watsupp).

PLACES LIMITADES!!
 
* El pagament del taller es fa per anticipat. Un cop feta la reserva no es retornaran els diners. Si per qualsevol motiu no pots assistir-hi, pots buscar una altra persona que ocupi el teu lloc, cap problema ;) Per altra banda, si per causes de l'organització no es pogués dur a terme el taller et retornarem el 100% de l'import pagat.









Aprofito per recordar-te que si encara no saps que regalar o demanar als Reis, REGALAR EXPERIÈNCIES és una bona idea, com per exemple aquest de cal.ligrafia amb pinzell, o qualsevol altre que fem durant el 2016.
Per altra banda, també pots escollir una opció més oberta i simplement regalar una targeta regal amb la quantitat de diners que tu vulguis i la persona ho pot fer servir per gastar en tallers, en materials... o en qualsevol servei o producte de Craft and Artists, vàlid per tot el 2016.  


Compartir experiències amb els qui més estimes és un molt bon regal!! 

Pots comprar-ho directament per la botiga online (si només vols la targeta regal virtual marca a les despeses d'enviament ''entrega en mà'') o si ho prefereixes escriu-me i et facilitaré les dades de compte bancari perquè facis l'ingrés. Qualsevol dubte escriu-me!

I si vols estar al dia de tot...


dijous, 24 de desembre del 2015

Bones Festes i Moltes gràcies per Ser-hi!

Avui t'escric especialment per desitjar-te unes Bones festes! :) i agrair-te que, article rere article,  experiència rere experència, segueixis amb mi, Moltes gràcies!! 

 Comentar-te també que si al dia que és avui encara no saps que regalar i la desesperació t'està ja començant a envair perquè no trobes idees  pel Tió, l'amic invisible, el Pare Noël o els Reis (que encara falta, però pot ser una idea), una opció molt interessant és REGALAR EXPERIÈNCIES, una d'elles pot ser regalar un taller com per exemple aquest de cal.ligrafia amb pinzell, o qualsevol altre que fem durant el 2016.
Per altra banda, també pots escollir una opció més oberta i simplement regalar una targeta regal amb la quantitat de diners que tu vulguis i la persona ho pot fer servir per gastar en tallers, en materials... o en qualsevol servei o producte de Craft and Artists, vàlid per tot el 2016.  

Compartir experiències amb els qui més estimes és un molt bon regal!! 


Pots comprar-ho directament per la botiga online (si només vols la targeta regal virtual marca a les despeses d'enviament ''entrega en mà'') o si ho prefereixes em contestes a aquest correu i et facilitaré les dades de compte bancari perquè facis l'ingrés. Qualsevol dubte escriu-me!

Apa! jo ja he complert per avui :) Gràcies per ser-hi i fins la propera!
I si vols estar al dia de tot...


dijous, 17 de desembre del 2015

Taller Paqueteria Creativa i Decoració amb Washi Tape a Pardinyes

La feina se m'acumula!! però anem per parts, avui em toca explicar-te com va anar el Taller de Paqueteria creativa que vaig fer la setmana passada.
Va ser la Mari, de l'Organització de Veïns de Pardinyes qui un dia em va trucar per comentar-me que estaven organitzant una programació d'uns quants tallers durant el mes de desembre i que li havien parlat de mi i que jo feia tallers "d'això dels papers", "d'scraf o com es digui..." sí, scrapbook :)
Em van explicar el que els agradaria fer, i pel temps del qual disposàvem i la quantitat d'alumnes que calculaven que podien venir (era una activitat gratuïta) els vaig recomanar que podíem fer un taller de Paqueteria creativa i Decoració amb Washi tape. ja que era una activitat fàcil de fer amb bastants alumnes, adient per les dates en les quals ens trobàvem i de dificultat senzilla per aquelles persones que no tenien gaire experiència i, per altra banda, les que si en teníen podien desenvolupar més els seus treballs.
I així va ser! :) A continuació et mostro fotografies de com va anar...

I a l'hora de muntar i decorar les caixes per regal de Selfpackaging... va costar una miqueta...


Però els resultats van ser satisfactoris, mira, mira... :)


I aquí una representació de les assistents, algunes van haver de marxar una miqueta abans...


Si vols veure més fotos de com va anar el taller pots fer-ho en aquest àlbum de fotos.
Per últim, vull agrair a l'Organització de Veïns de Pardinyes per haver pensat en mi per dur a terme aquesta activitat, i també a totes les persones que van assistir al taller, espero que us ho passessiu molt bé, que en gaudissiu :)

Si m'estas llegint i tu també voldries fer un taller d'aquestes característiques, t'agradaria fer un taller personalitzat amb la teva colla d'amics, o amb els membres de la teva associació o Casal de la teva localitat, pel teu aniversari, companys de feina o qualsevol altra cosa que se t'acudeixi només t'has de posar en contacte amb mi, explica'm la teva idea i ens posem en marxa per organitzar-ho :) 

I si vols estar al dia de tot...


dimarts, 8 de desembre del 2015

Crònica de la Primera Edició del Lolo Market a Lleida

Ja poc més d'una setmana t'explicava que assistiria a una nova fira, precisament de creació recent, el Lolo Market. Avui volia fer una valoració de com va anar la jornada per si en el teu cas no hi vas poder venir, d'aquesta manera podràs saber una miqueta què hi haguessis pogut trobar, el que vam fer...

En primer lloc, la ubicació, em va encantar, sabia més o menys per on estava el restaurant però la veritat, no hi havia entrat mai i és un local ben agradable i acollidor. Potser per les moquetes, o pel parquet, la fusta a les escales... em va recordar un Bed and Breackfast on vaig estar a Irlanda fa anys, no era un B&B qualsevol, era una caseta tota de fusta i emmoquetada, que desprenia molt de caliu i que em feia pensar en els contes d'elfs i petits leprechaunds, i sí, alguns racons del restaurant Genial m'hi van fer pensar :)


Dit això, feia un bon dia, sol després de tants dies de boira! però ara et diré que fins i tot en feia massa, tot i estar dins un recinte tancat l'escalfor que entrava per les finestres era tal, que una mica més i me'n torno a casa a posarme màniga curta, calor, calor!


L'afluència de públic va estar bé, durant tot el dia, fins i tot al migdia, va anar venint genteta, tots encuriosits i comentant que estava bé el lloc i que s'hi pogués fer una fira de Nadal :) I normalment, si hi ha gent... hi ha vendes, puc dir que no va ser per tirar coets ni per jubilar-me però va anar bé. Moltes personetes maques que em segueixen per Facebook, que són seguidors fidels i llegeixen el blog i la Newsletter, a qui vull agraïr especialment que passessin a presentar-se i a comprar, com per exemple la Núria de Retalls d'scrap o la Blanca de BePunt, entre d'altres. Fan que aquests dies siguin especials. Mira que m'ha passat vegades però encara no m'hi acostumo a això de posar cara a persones que conec o em coneixen només del món virtual, em moro de vergonya!


I, per últim, els companys, què fariem en una fira sense els companys de les altres paradetes? la Pepi de Peppa Punt, la Judit Solans que en aquest cas venia per fer tallers, l'Esther d'Agulles i Llanes, que la pobra estava lesionada però va aconseguir muntar una paradeta super xula, la Marta de Cuquines, el Joan de Fruita Blanch i Secrets de Ponent, i nous coneguts com l'Alèxia de Cuitbis amb qui vam compartir unes quantes reflexions alimentàries, o les Walkies... un plaer!

Foto Cuitbis.
 Ah!!! per últim vull afegir que per properes edicions, que em sembla que sí que n'hi haurà, s'hauria de tenir en compte la llum, és l'aspecte una mica negatiu que vaig trobar, ja que quan va marxar el sol els visitants, no és que es quedessin a les fosques i caminessin a les palpentes, però, sobre tot a la nostra sala, hi havia només uns quants focos a la paret i costava moltíssim veure el que hi havia a les paradetes. Un detall, crec, important, ja que precisament de 5 a 19h aproximadament que és quan va passar, hi havia bastanta afluència, no veure-hi = no vendes, i sap greu, ja que tot i que la fira en general va anar bé, el preu d'inscripció que vam pagar era elevadet i aquesta estoneta podia haver acabat d'enfocar unes quantes compres més.
Et deixo un vídeo que l'organització ha fet sobre la fira i resumeix una mica com va anar el dia, que en gaudeixis! :)



Fins aquí la crònica d'avui :) parlant de fires et comento que els dies 11, 12 i 13 estaré a la Fira de Nadal d'Altafulla, també amb cosetes boniques d'scrapbook, bijuteria, etc. t'ho explico en el següent post.


I si vols estar al dia de tot...


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...