Fa unes setmanes, just pocs dies després de començar el 2016, vaig rebre un email que em va trasbalsar de dalt a baix, era la Mariví Chacón, de Lleida Tv i m'escrivia perquè volia fer-me una entrevista sobre el blog al seu programa Cafeïna. Automàticament el meu fantasma interior em va aconsellar ''ok, li dius que encara no estas preparada, és un repte que tenies però ara no pot ser Laia, no et veus? estas horrible, com has de sortir per la tele? a més, si properament estrenes Ingenia moments, per què vols parlar ara de Craft and Artists? ajorna-ho, dona, va, sí'', i tenia ja quasi un mail escrit amb una bona excusa quan vaig veure que no tenia sentit. Així que vaig pitjar esborrar a tot el que havia escrit fins al moment, ''Laia, osti, ara tens l'oportunitat, no volies que el 2016 fos màgic? doncs tot comença per superar reptes i afrontar-te a les pors!! Si la Mariví t'ha escrit ara i no d'aquí 3 mesos és perquè és ara quan hi has d'anar, és ara quan et fa por i et servirà d'alguna cosa!''. Dit i fet, vaig acceptar, i a la tele vaig anar :) rodolí!
Vaig estar els dies previs a l'entrevista morta dels nervis, neguitosa, histèrica, fins i tot et confessaré que el mateix dia al matí em vaig pegar un pinyo increïble a la banyera d'espitosa que estava, una mica més em mato i no hi puc anar!, t'ho juro, però vaig agafar el toro per les banyes que li'n diuen i contra mar i marea, jo allí em vaig presentar :) Aquí tens el resultat de com va anar. Gràcies mil Mariví per haver pensat en mi!! :)
Missíó complerta, la meva Zona de Confort s'ha eixamplat, una por superada i una nova aventura per viure i explicar :) potser et sembla exagerat, però és que jo tenia autèntic PÀNIC i TERROR a les càmeres i la Tv!!
Què t'ha semblat? has anat mai tu a la tele? què tal l'experiència? deixa'm als comentaris la teva opinió, m'encanta llegir-la! :)
TALLER DE CAL-LIGRAFIA AMB PINZELL A LLEIDA + Demo Especial amb Retoladors Tombow DIA: 23 de gener del 2016 HORARI: de 9.30 a 13.00h LLOC: c/ La Palma 6-10. Lleida. PREU: 35€* (tots els materials inclosos) MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Laia Martínez, craftandartists@gmail.com, Tel. 660854459 (truca'm o envia Watsupp). PLACES LIMITADES!! * El pagament del taller es fa per anticipat. Un cop feta la reserva no
es retornaran els diners. Si per qualsevol motiu no pots assistir-hi,
pots buscar una altra persona que ocupi el teu lloc, cap problema ;) Per
altra banda, si per causes de l'organització no es pogués dur a terme
el taller et retornarem el 100% de l'import pagat.
Mentre a la tele fan el debat d'investidura del nou President de la Generalitat, el 130è segons han dit, jo vaig escrivint. Realment sentir segons quines intervencions es fa pesat, tantes hores allí de xerrameca monòtona, em recorda quan anava a les classes de llatí a la univeritat, a les 8.30h del matí, m'adormia..Però també t'he de dir que hi ha alguns interlocutors amb oratòria intel-ligent i hàbida, i això m'agrada, respostes contundents i farcides d'humor, s'agraeix. No trobes? com a mínim que no falti el sentit de l'humor i els jocs de paraules! en fi! A la feina. Com a primer post de l'any toca una entrevista. Aquest cop he escollit una noia que a part de tenir un projecte del qual estic plenament enamorada, em fa especial il-lusió perquè la conec personalment i hem compartit estones divertides. Ja fa anys, entre ball i ball de bastó a Torredembarra, qui m'havia de dir a mi que ara l'entrevistaria. Doncs ja veus, les voltes que dona la vida! :)
La Cristina Girol és una torrenca de 29 anys, tot i que com ella mateixa diu, de vegades no se'n recorda. Actualment viu a Torredembarra, també m'explica que durant 7 anys va estar a Barcelona. Va estudiar il-lustració a l'EADT i va continuar amb el Graduat d'Art i Disseny a l'Escola Massana, joieria al Col-legi de Joiers de Catalunya i altres formacions de joieria contemporània a l'Escola Massana i al Taller Perill de Barcelona. Confessa que si pogués no pararia d'estudiar. I ben fet que fa!
Quan va sorgir Brida Creacions?
Brida Creacions va néixer la primavera del 2014. Feia mig
any que havia decidit tornar de Barcelona i establir-me aquí entre
Torredembarra i Tarragona. La idea d’obrir un espai on ubicar el meu taller a
peu de carrer sempre em rondava pel cap i així va ser. Jo crec en el que s’anomena “amors a primera vista”, en que “les
oportunitats no passen dues vegades” i en que “la primera opció sempre és la
bona”. I així va ser, un bon dia, vaig veure l’espai on estic ara i em va
encantar, tot va ser fluït i amb un mes i mig vaig obrir la botiga-taller.
Vas anar per feina!
Sí! (riu)
Què et va portar a crear la marca i el nou espai?
Havia arribat el moment. Necessitava fer un canvi, començar a
creure en el que feia i en el que havia estudiat. Tampoc crec que en aquell
moment fos tant conscient del que estava començant, em deixava portar per la
il·lusió i les emocions menys racionals. Ara començo a adonar-me del que vaig començar
i del que tinc per endavant. Un full en blanc on s’han de prendre moltes
decisions per dibuixar una història (riu) sona molt bestia però és molt
personal.
I està molt bé Cristina! Per què vas escollir aquest nom?
Aquesta història és molt surrealista però mai millor
dit (riu). L’he explicat pocs cops, acostumo a resumir-la en què Brida és un
nom artístic perquè no em prenguin per boja. Conta, conta...
Bé doncs, en l’època en què participava a concursos
d’il·lustració havia de presentar-me amb un pseudònim. Un dia em va agafar una
inspiració dadaista i per escollir un nom vaig obrir un diccionari, vaig
apuntar amb el dit i vaig llegir: BRIDA! Vaig agafar i vaig trucar a una de les
persones més importants de la meva vida i li vaig preguntar: “Brida! et sona
bé?” Sempre he pensat que és molt important la sonoritat de les paraules. I Sí!
Ens sonava bé. Encara recordo aquell moment, no sé per què, no té res
d’espectacular però el tinc gravat en el record, possiblement perquè va marcar
un començament?
El concurs va anar bé i Brida es va quedar amb mi com un
amulet.
Sona bé, sí :) I què representa per a tu? què t'aporta i què creus que aportes?
Brida creacions representa una forma de veure la vida, el
disseny i les joies. Suposo que és difícil d’entendre però aquest projecte és molt
més que fer unes joies. Per a mi és un projecte personal que m’aporta reptes,
sentir-me realitzada i reflexionar sobre la vida i la joieria. Què aporto? Crec que aporto un tracte proper, la possibilitat
de veure el procés d’elaboració, calidesa a en les peces, i donar la
possibilitat de personalitzar les peces o crear-les de nou al gust de cadascú.
Ostres, això sí que és màgia! m'encanta que sentis un projecte d'aquesta manera :) A banda de joieria, Cristina, fas alguna altra cosa?
Sí, de tant en tant faig il-lustracions per a mi, i també m'encanta dissenyar altres productes com llums, espais, mobles...
Quines tècniques empres en joieria? i quina és la teva preferida?
Faig servir esmalts al foc, tècniques de joieria bereber,
també treballo amb cera perduda o en programes de disseny de tres dimensions. La
meva preferida (quan tinc temps) són les ceres on impremto textures de fulles naturals
que prèviament he anat a collir. Són peces úniques on el resultat és molt
difícil de controlar; l’atzar i juga un paper important.
També treballes molt amb pedres, agraden a la gent? som esotèrics i supersticiosos?
Sí, treballo amb gemes com àgates, lapislàtzuli, cobalt
calcita, uvarovita, ametista, amazonita, la talla més usual és el caboixó. Les pedres agraden molt, tenen com una espectacularitat
intrínseca, relacionada amb el seu origen i la seva creació. I sí! hi ha
persones que creuen molt en el magnetisme i simbolisme de cada material.
Decideixen si es queden una peça en funció del que significa, això m’ha sorprès
molt!
Què t'inspira? hi ha algun moment ideal per crear?
La natura és la font més gran d’inspiració. Els moments per
crear són múltiples, quan mires, observes i et venen creacions inspirades en
alguna element existent o quan treballes el material i dialogues amb ell i les
formes. El meu moment ideal és a la nit quan me’n vaig a dormir, quan
tot és fosc, tanco els ulls i començo a
pensar. Hi ha nits que he de llevar-me i anar a buscar paper i llapis! Aquests
moments és quan més relaxada tenim la ment i a través de l’inconscient
aflueixen idees molt fresques.
Quina gràcia a mi també em passa! (riem) per això sempre tinc una llibreta a la tauleta de nit.
Bona pensada!
Cristina, què és per a tu la creativitat?
Com bé em va definir una bona mestra, la creativitat sorgeix
del creuament de conceptes de contextos diferents o inconnexes; que al
creuar-se aporten innovació.
Quin objectiu tens amb Brida Creacions?
No perdre l’essència i fins i tot potenciar-la més.
Crec que ho estas aconseguint...
Gràcies Laia (somriu)
Quin dels productes que fas és el teu favorit?
Per què hauríem d'adquirir una peça teva?
Penso que una peça de Brida s’ha d’adquirir quan te n'enamores. Quan t’encanta, quan connectes amb els materials, l’estètica,
l’essència.... Així que l’heu d’adquirir perquè ja forma part de vosaltres, de
la vostra mirada.
Tinc un problema doncs... m'he enamorat de més duna peça Brida!!
Doncs ja saps! (riu).
Tens curiositat per aprendre alguna tècnica, material o disciplina nova?
Sóc una persona molt curiosa i una tasta olletes.
M’encantaria poder estudiar i aprendre 50.000 coses, qualsevol disciplina
relacionada amb el disseny seria vàlida.
Estàs dins el sector de l'artesania, que fa uns anys que està ''de moda'', què n'opines? Com et va? Avantatges i inconvenients que hi veus.
No tinc una opinió molt fonamentada però jo crec que és
positiu que les persones es moguin tot i que les modes sempre són
passatgeres... seria millor que hi hagués més consciència que moda. L’artesania no és fàcil, requereix un temps d’elaboració i
estem molt acostumats a tenir les coses fetes al moment. Però crec que a poc a
poc va sorgint aquesta consciència que deia abans, en què les persones
aprecien la feina que fas i aposten per els productes locals i amb ànima.
En general en la nostra societat no hi ha gaire mentalitat d'emprendre (ja no parlo de negocis, sinó com una manera d'afrontar la vida), i apareix més del que voldríem el pensament de ''millor busca't una feina fixa'', ''enxufa't'', etc. en comptes d'educar per ser més proactius tant si decidim ser empleats com si tenim el nostre negoci propi. Com es pot combatre això?
Ens eduquen per ser dependents i no independents, en la por i
no en la confiança... per això de vegades aquest camí que un acaba prenent és
molt dur perquè et topes amb molts obstacles i dificultats interiors més que
exteriors. Capacitats personals que no estan prou treballades o que mai has
desenvolupat.
Jo vull creure que aquests comentaris o pensaments són
elaborats des de la bona fe i no d’una altra manera. Són advertències que tenen
part de raó però no tota. Ens adverteixen que serà un camí dur, costós, i
és cert, però tot té la seva recompensa. I què hi ha la vida que no sigui costós? Fins i tot aquests
llocs de treball que en diuen, i ens elogien tenen la seva part dificultosa, i
molt dura...que has d’estar assegut davant un ordinador 8 hores diàries, no
pots decidir que vols fer, no hi ha creativitat, has de ser capaç d'aguantar
rutines molt dures, acatar ordres que et poden sembla del més il·lògiques.. això
ho admiro, no tothom pot fer aquestes feines i per això no les menystinc. Ara bé, jo penso com tu. M’agrada que la gent creï i
considero positiu, prolífer i enriquidor; tot el que té vida, interès,
inquietuds i capacitat d’accionar.
Què diries a una persona que vol crear un projecte o l'està creant i vol treballar pel seu compte?
Que segueixi les seves il·lusions i que escolti només a
aquelles persones que creuen en ell/a i l’acompanyen en aquest projecte. Primer perquè serà una època de canvis que necessitarà molta
energia positiva per decidir i fer dia rere dia. I segon perquè és molt
important veure aquesta vivència des de diferents punts de vista i ser capaç de
sortir del centre per entendre moltes coses. Els inicis són molt absorbents,
tant que de vegades et fan oblidar el motiu pel qual vas començar aquest
projecte.
Com t'agradaria que fos Brida Creacions en un futur?
Ara mateix amb el poc recorregut que porto m’és molt difícil
veure'm en un futur quan no sé ni que passarà l’any que ve, però m’agradaria
evolucionar i créixer com a concepte sense perdre l’essència de BRIDA que
contempla el procés, la delicadesa i la importància del disseny i el tracte
directe amb les persones que ens venen a veure i volen tenir una petita part
d’aquest projecte.
Ara digue'm...
Una virtut: la paciència
Un defecte: la impuntualitat.De vegades penso que
jo mateixa em crec que sóc capaç de deformar la relació espai-temps. Sobretot
quan tinc moltes ganes d’acabar un cosa sabent que n’hauria de començar a fer
una altre però les ganes d’acabar-la em fan creure que podré amb tot però el
temps segueix corrent i al final acaba tenint raó ell.
M'agradaria viatjar a... qualsevol part del món però ara mateix només penso en Canadà.
Una olor: a l'estiu quan el sol es pon puja la brisa
del mar i fa una olor especial, fresca, renovada molt difícil d’explicar però
només la sento en aquest moment i època de l’any, el capvespre d’estiu.
Un somni: viure més el present.
El teu àpat ideal: un bon pa amb tomàquet.
Dins el món de l'artesania admires a... els més veterans.
Moltíssimes gràcies Cristina per aquesta estoneta, alguna cosa més que vulguis dir?
Res més, moltíssimes gràcies per l'entrevista i molta sort amb el projecte!!
Si vols contactar amb la Cristina pots fer-ho anant presencialment a la seva botiga-taller, al C/ Santa Anna 18 de Tarragona. També pots seguir-la a la seva pàgina de Facebook, Instagram, visitar el seu web o enviar-li un correu electrònic a brida@bridacreacions.cat.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- RECORDATORI: El proper dissabte 23 de gener a Lleida, tenim Taller de cal.ligrafia amb pinzell, amb Alba Slak, si vols venir afanya't que ja queden poquetes places! :)
És freqüent fer balanç del que has viscut durant l'any en aquestes dates, veure què hem fet, com ha anat i pensar en nous objectius per a l'any que entra. Normalment no escric, potser, a nivell tan personal però la veritat és que avui necessito expressar-me i explicar-te moltes de les coses que sento, potser per tancar una porta i obrir-ne una altra?
Si algú m'hagués dit fa 365 dies que aquest 2015 viuria tot el que m'ha tocat viure... la veritat és que l'hagués tractat de boig. I potser la clau resta aquí, en viure, perquè quan menys t'ho esperes pots estar de camí a l'altre barri, o, encara pitjor, passar el dia a dia amb el cor bategant però l'ànima inerta. No ha estat un any gens fàcil, ha estat dur, duríssim, extrem, fred i solitari. Fa poc més d'un any em començava a fer moltes preguntes, venia d'un 2014 carregat d'activitat i d'aventures, potser també una mica d'estrés, i com dic jo va iniciar-se la meva revolució interior. Va seguir amb la recerca de més respostes, curiositat, preguntes i ganes insaciables de descobrir, de saber més... noves idees en ment, noves amistats... i de sobte, quan creia que estava iniciant un nou camí, pam, el destí, la vida o dis-li com vulguis em va fer fotre una bona patacada, en aquest cas literal, però també vital. Un dia que estava sent fantàstic, on havia tret el millor de mi, però no n'hi va haver prou, vaig acabar amb una cama enguixada i amb l'altra envenada, sense poder caminar i amb una dependència pràcticament del 100%. Fa uns mesos t'explicava com m'estava anant. Han estat lesions físiques sí, però hi ha hagut molt més que això. M'he passat més de sis mesos de baixa, no ha estat pas una tonteria, el meu cos no reaccionava bé i no em curava. A vegades penso que la nostra "carcassa" és més sàvia del que ens pensem, i que tot aquest temps simplement m'estava demanant que em cuidés, que em curés, no només les lesions òssies, sinó també les ferides més internes, de la ment, del meu jo. Ara miro enrera i m'adono que realment la salut és el més important de tot, quan et fas mal o algú proper ho pateix, això passa per davant de qualsevol cosa, no hi ha excusa vàlida. Afortunadament ja no sento tant de dolor quan recordo algunes escenes, ajuda que ja estic bé, (per dir-ho d'alguna manera perquè mai he tornat a estar com abans de caure, però tot va en progressió i a millor, ja ens entenem) i que he recuperat part de la meva vida, la mobilitat i el poder de decisió. I em pensava que això era tot, que el dia que tindria l'alta tot tornaria a ser com abans, tot tornaria a ser com si retrocedís en el temps a l'11 d'abril just abans de caure. I no. La vida em regalava una nova sorpresa, aquest cop altra vegada inesperada i amarga: la incertesa. Després d'unes ''vacances-recuperació'' amb els meus pares, vaig tornar a Lleida més que il.lusionada, com una nena amb sabates noves que diuen, amb temor de com seria tot ara, però amb la sensació de començar alguna cosa, d'iniciar una nova etapa, poder fer més coses, gaudir més dels meus, viatjar, compartir, estimar,... i res més lluny de la realitat però completament diferent. De sobte davant els teus ulls t'adones que ja mai més res serà igual, que per bé o per mal estàs saltant de capítol, estrepitosament, a la força, i no vols mirar enrera, t'aferres, renegues del canvi, però ja no hi ha marxa enrera. T'adones que hauràs de continuar sola. Que sí, només em faltava això, una última hòstia, ben grossa, per haver de separar-te d'una de les persones més importants de la teva vida, 9 anys al teu costat i ara, res? perdre-la, o encara que entre llàgrimes esgarrapades de les profunditats, serà potser la manera de guanyar-la més endavant? És inevitable preguntar-se per què, no entendre, no saber, esperar respostes que espero que algun dia arribin... No passa minut que no hi pensi, que no recordi, que no enyori, que m'agradaria tornar al passat per canviar coses, tot i que sempre he fet el que he pogut i cregut, de cor. Desitjo amb totes les meves forces retrobar-lo, parlar-hi, però ara mateix crec que no pot ser, necessitem espai, tot es posarà a lloc, tot serà com hagi de ser, segur, he de seguir.
Gràcies a aquest 2015 he pogut sentir el patiment més angoixant, i he notat com si unes mans gèlides t'arranquessin la vida i volguessin xuclar-te les espurnetes de llum que et queden, dir que m'he sentit trista és poc, més aviat he sentit la mort directament, la mort en vida, però no em preguntis com, he renascut. Continuo passant mals moments, hi ha instants que són insuportables i que no sé com arrancar-me'ls de sobre, els pensaments m'ataquen!!! però tot i això he decidit que només hi ha dos camins possibles, la mort o la vida, i he decidit viure. Potser penses que és molt dràstic el que estic dient, però és així. Quants de nosaltres vivim biològicament però som com una ànima en pena? ens comportem com no som, fem el que no volem, ens conformem amb el que ens arriba, no diem ni expressem el que sentim, simplement ens ho traguem, patiment disfressat de rutina, respirem perquè ho hem de fer, caminem a la deriba i sense rumb perquè algun dia algú ens va dir que així havia de ser, sense preguntar-nos gaire, vivint sense viure, sent qui no ets, sinó qui volen que siguis, deixant-te endur per les pors, les inseguretats, per allò que tens amagat en el teu desconegut subcsonscient, ''encasillat'', sense saber que pots evolucionar i canviar, ser millor, corrent perquè no tinguis temps de qüestionar-te res, de trobar-te, de fugir de tu mateix per veure't amb uns altres ulls, redescobrir-te, escoltar-te i evolucionar: ser tu. I ja t'he dit que ja no hi ha volta enrera, ja no... Tota aquesta tortura, tot aquest malestar extrem, sense sentit, sense òrbita, que et fa perdre l'oremus, l'energia i la vitalitat a mi m'ha permès viure. Mirar endins i adonar-me del que estava passant. Afrontar el dolor i seguir treballant per veure quins són els entrebancs, seguir gratant entre llàgrimes, por i desesperació, per arribar a l'arrel de tot, al naixement dels traumes, dels problemes, de les pors, de les petites grans coses que et mantenen lligada, a les creences que no et deixen ser tu ni gaudir en essència, de tu mateixa i dels qui més estimes. Jo sola m'he i m'estic afrontant a tot això, i ja et dic que no sé ni com però me n'estic ensortint! Algun dia vaig arribar a pensar que sí, que em moria de veritat, però no ha estat així, no m'he mort, per sort teva, sinó ara no tindries a algú que t'estés explicant totes aquestes coses potser un pèl surrealistes, oi? però que hi són i no s'han d'amagar. Sóc valenta? sí i no, prefereixo dir que sóc conscient que només jo tinc la responsabilitat de la meva vida, sóc responsable de cada pas, de cada acció i emoció, i, per tant, accepto el que em pugui trobar fins fer net. Buido la motxilla. Ja no tolero més patiment, angoixa, excuses, limitacions, preocupacions i merdes pròpies i alienes, ja en tinc prou. Com a mínim he omplert el cupo de tot 2016. Desitjo el millor per a tothom, sobre tot pels qui m'estimo, sense cap dubte i a pesar del que hagi pogut passar. M'enfoco, a poc a poc, al benestar, a les il-lusions, com a bona somiatruites que sempre he sigut, aplaudeixo les anades de bola, les bogeries i tot allò que sempre et diuen que ''no et sortirà bé'', i jo dic ''I per què no?'', ara més que mai, i espero que el 2016 en sigui la prova, em llenço al buit, perquè ja no tinc por de (quasi) res, ja no hi tinc res a perdre, perquè tocar fons o et destrueix o et fa impulsar per tirar cap amunt, molt més del que haguéssis pensat, molt més del que hagéssis imaginat. Perquè acabo l'any amb un regust molt i molt estrany, barreja entre l'amargor i la dolçor, sabent millor qui tinc a la bora, qui m'estima, qui vol seguir-ho fent, viatjant al meu costat a pesar de tot, dels defectes i les incompatibilitats, i també havent-me d'acomiadar de molt, també a una part de mi mateixa que m'ha acompanyat durant molts anys i que ara ja no necessito, si és que mai l'he necessitat. Potser a això és el que anomenen ''deixar anar'', tan fàcil de dir i tan difícil de fer. Tinc la certesa que ara tot torna a començar, és un nou cicle, una nova vida, una nova oportunitat. De la catarsi total, del pet i caos complet de la teva vida fins ara en sorgeix un bri de llum, una tendra floreta carregada d'energia i passió, plena d'esperança. Tot anirà bé, tot es posarà a lloc, ho estas fent molt bé, no et preocupis, tot anirà bé.
I si encara m'estàs llegint et dic que estic súper, súper orgullosa de tu, perquè potser sense tu, jo no hi seria, perquè tots podem fer una mica per tothom, per qui ens importa, i amb petitets gestos has fet molt i t'estic molt agraïda, espero que sigui per molts anys més!
També t'he de dir que tot aquest viatge interior que encara dura (algun dia faré la volta al món, però de veritat jeje), ben aviat extreurà un dels seus fruits, si no hi ha res d'última hora la primera quinzena de gener inauguro nou projecte, ara sí que va de debò! T'ho faré saber, no pateixis :)
I per avui queda tot dit, gràcies per ser-hi, per intentar-me entendre, per llegir-me i recorda que el més important ets tu i la teva vida, pregunta't i dona't respostes, no tinguis por, encara que costin o no les entenguis, cuida't i mima't, serà la millor manera d'estar bé amb tu, amb el teu entorn i viure una vida plena i encara soni a tòpic, realment feliç. És la conlusió que n'extrec d'aquest 2015. El 2016 serà una nova porta a noves oportunitats, noves persones, noves experiències, molta creativitat, noves sensacions i noves incerteses. Veurem que passa! El 2016 tenim a les nostres mans una nova oportunitat de viure, no la desaprofitis.
Avui estic molt contenta d'anunciar-te el que serà el primer taller monogràfic del 2016, i és un taller que tenia moltíssimes ganes de fer, aprendre Cal-ligrafia!
TALLER DE CAL-LIGRAFIA AMB PINZELL A LLEIDA + Demo Especial amb Retoladors Tombow
T'agrada quan veus alguna cosa de cal.ligrafia a
Pinterest però no saps com fer-ho? T'agradaria aprendre a fer
cal.ligrafia amb pinzell i fer un cartell per a decorar? Doncs 23 de
Gener a Lleida ho podràs aprendre! En aquest taller aprendrem
la tècnica de la cal.ligrafia amb pinzell des de l'inici, pas a pas,
fent exercicis i resolent tots els dubtes que tinguis, per a què desprès
puguis seguir creant a casa i aplicant-ho a tots els teus treballs i
manualitats. Amb la cal.ligrafia podràs fer moltíssimes coses,
des de targetes del Project Life a postals, layouts cartells,
invitacions, etiquetes, segells... A més a més, per complementar la jornada l'Alba ens farà un petit taller demostració de cal-ligrafia amb els retoladors Tombow, una eina súper divertida d'usar i amb la que pots aconseguir també uns resultats molt i molt xulos. T'animes? segueix llegint per saber més detalls...
DIA: 23 de gener del 2016 HORARI: de 9.30 a 13.00h LLOC: Lleida. (el local concret t'ho diré pròximament) PREU: 35€* (tots els materials inclosos) MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Laia Martínez, craftandartists@gmail.com, Tel. 660854459 (truca'm o envia Watsupp). PLACES LIMITADES!! * El pagament del taller es fa per anticipat. Un cop feta la reserva no
es retornaran els diners. Si per qualsevol motiu no pots assistir-hi,
pots buscar una altra persona que ocupi el teu lloc, cap problema ;) Per
altra banda, si per causes de l'organització no es pogués dur a terme
el taller et retornarem el 100% de l'import pagat.
Aprofito per recordar-te que si encara no saps que regalar o demanar als Reis, REGALAR EXPERIÈNCIES és una bona idea, com per exemple aquest de cal.ligrafia amb pinzell, o qualsevol altre que fem durant el 2016.
Per altra banda, també pots escollir una opció més oberta i simplement regalar una targeta regal amb la quantitat de diners que tu vulguis i la persona ho pot fer servir per gastar en tallers, en materials... o en qualsevol servei o producte de Craft and Artists, vàlid per tot el 2016.
Compartir experiències amb els qui més estimes és un molt bon regal!!
Pots comprar-ho directament per la botiga online
(si només vols la targeta regal virtual marca a les despeses
d'enviament ''entrega en mà'') o si ho prefereixes escriu-me i et facilitaré les dades de compte bancari perquè facis
l'ingrés. Qualsevol dubte escriu-me!
Avui t'escric especialment per desitjar-te unes Bones festes! :) i agrair-te que, article rere article, experiència rere experència, segueixis amb mi, Moltes gràcies!!
Comentar-te també que si al dia que és avui encara no saps que regalari la desesperació t'està ja començant a envair
perquè no trobes idees pel Tió, l'amic invisible, el Pare Noël o els
Reis (que encara falta, però pot ser una idea), una opció molt
interessant és REGALAR EXPERIÈNCIES, una d'elles pot ser regalar un taller com per exemple aquest de cal.ligrafia amb pinzell, o qualsevol altre que fem durant el 2016.
Per altra banda, també pots escollir una opció més oberta i simplement regalar una targeta regal amb la quantitat de diners que tu vulguis i la persona ho pot fer servir per gastar en tallers, en materials... o en qualsevol servei o producte de Craft and Artists, vàlid per tot el 2016.
Compartir experiències amb els qui més estimes és un molt bon regal!!
Pots comprar-ho directament per la botiga online
(si només vols la targeta regal virtual marca a les despeses
d'enviament ''entrega en mà'') o si ho prefereixes em contestes a aquest
correu i et facilitaré les dades de compte bancari perquè facis
l'ingrés. Qualsevol dubte escriu-me!
Apa! jo ja he complert per avui :) Gràcies per ser-hi i fins la propera!
La feina se m'acumula!! però anem per parts, avui em toca explicar-te com va anar el Taller de Paqueteria creativa que vaig fer la setmana passada.
Va ser la Mari, de l'Organització de Veïns de Pardinyes qui un dia em va trucar per comentar-me que estaven organitzant una programació d'uns quants tallers durant el mes de desembre i que li havien parlat de mi i que jo feia tallers "d'això dels papers", "d'scraf o com es digui..." sí, scrapbook :)
Em van explicar el que els agradaria fer, i pel temps del qual disposàvem i la quantitat d'alumnes que calculaven que podien venir (era una activitat gratuïta) els vaig recomanar que podíem fer un taller de Paqueteria creativa i Decoració amb Washi tape. ja que era una activitat fàcil de fer amb bastants alumnes, adient per les dates en les quals ens trobàvem i de dificultat senzilla per aquelles persones que no tenien gaire experiència i, per altra banda, les que si en teníen podien desenvolupar més els seus treballs.
I així va ser! :) A continuació et mostro fotografies de com va anar...
I a l'hora de muntar i decorar les caixes per regal de Selfpackaging... va costar una miqueta...
Però els resultats van ser satisfactoris, mira, mira... :)
I aquí una representació de les assistents, algunes van haver de marxar una miqueta abans...
Si vols veure més fotos de com va anar el taller pots fer-ho en aquest àlbum de fotos.
Per últim, vull agrair a l'Organització de Veïns de Pardinyes per haver pensat en mi per dur a terme aquesta activitat, i també a totes les persones que van assistir al taller, espero que us ho passessiu molt bé, que en gaudissiu :)
Si m'estas llegint i tu també voldries fer un taller d'aquestes característiques,t'agradaria fer un taller personalitzat amb la teva colla d'amics,
o amb els membres de la teva associació o Casal de la teva localitat,
pel teu aniversari, companys de feina o qualsevol altra cosa que se
t'acudeixinomés t'has de posar en contacte amb mi, explica'm la teva idea i ens posem en marxa per organitzar-ho :)
Ja poc més d'una setmana t'explicava que assistiria a una nova fira, precisament de creació recent, el Lolo Market. Avui volia fer una valoració de com va anar la jornada per si en el teu cas no hi vas poder venir, d'aquesta manera podràs saber una miqueta què hi haguessis pogut trobar, el que vam fer...
En primer lloc, la ubicació, em va encantar, sabia més o menys per on estava el restaurant però la veritat, no hi havia entrat mai i és un local ben agradable i acollidor. Potser per les moquetes, o pel parquet, la fusta a les escales... em va recordar un Bed and Breackfast on vaig estar a Irlanda fa anys, no era un B&B qualsevol, era una caseta tota de fusta i emmoquetada, que desprenia molt de caliu i que em feia pensar en els contes d'elfs i petits leprechaunds, i sí, alguns racons del restaurant Genial m'hi van fer pensar :)
Dit això, feia un bon dia, sol després de tants dies de boira! però ara et diré que fins i tot en feia massa, tot i estar dins un recinte tancat l'escalfor que entrava per les finestres era tal, que una mica més i me'n torno a casa a posarme màniga curta, calor, calor!
L'afluència de públic va estar bé, durant tot el dia, fins i tot al migdia, va anar venint genteta, tots encuriosits i comentant que estava bé el lloc i que s'hi pogués fer una fira de Nadal :) I normalment, si hi ha gent... hi ha vendes, puc dir que no va ser per tirar coets ni per jubilar-me però va anar bé. Moltes personetes maques que em segueixen per Facebook, que són seguidors fidels i llegeixen el blog i la Newsletter, a qui vull agraïr especialment que passessin a presentar-se i a comprar, com per exemple la Núria de Retalls d'scrap o la Blanca de BePunt, entre d'altres. Fan que aquests dies siguin especials. Mira que m'ha passat vegades però encara no m'hi acostumo a això de posar cara a persones que conec o em coneixen només del món virtual, em moro de vergonya!
I, per últim, els companys, què fariem en una fira sense els companys de les altres paradetes? la Pepi de Peppa Punt, la Judit Solans que en aquest cas venia per fer tallers, l'Esther d'Agulles i Llanes, que la pobra estava lesionada però va aconseguir muntar una paradeta super xula, la Marta de Cuquines, el Joan de Fruita Blanch i Secrets de Ponent, i nous coneguts com l'Alèxia de Cuitbis amb qui vam compartir unes quantes reflexions alimentàries, o les Walkies... un plaer!
Ah!!! per últim vull afegir que per properes edicions, que em sembla que sí que n'hi haurà, s'hauria de tenir en compte la llum, és l'aspecte una mica negatiu que vaig trobar, ja que quan va marxar el sol els visitants, no és que es quedessin a les fosques i caminessin a les palpentes, però, sobre tot a la nostra sala, hi havia només uns quants focos a la paret i costava moltíssim veure el que hi havia a les paradetes. Un detall, crec, important, ja que precisament de 5 a 19h aproximadament que és quan va passar, hi havia bastanta afluència, no veure-hi = no vendes, i sap greu, ja que tot i que la fira en general va anar bé, el preu d'inscripció que vam pagar era elevadet i aquesta estoneta podia haver acabat d'enfocar unes quantes compres més.
Et deixo un vídeo que l'organització ha fet sobre la fira i resumeix una mica com va anar el dia, que en gaudeixis! :)
Fins aquí la crònica d'avui :) parlant de fires et comento que els dies 11, 12 i 13 estaré a la Fira de Nadal d'Altafulla, també amb cosetes boniques d'scrapbook, bijuteria, etc. t'ho explico en el següent post.
